L’acompanyament educatiu a les aules hospitalàries

Aquest article té com a objectiu analitzar el funcionament i la importància de les aules hospitalàries, així com la intervenció educativa per part dels docents i el paper que desenvolupen els diferents professionals o referents que estableixen algun vincle amb l’infant hospitalitzat. L’acompanyament educatiu a les aules hospitalàries és el títol que rep aquest estudi, amb el qual pretenem visibilitzar la gran tasca educativa que es realitza dins dels hospitals del nostre país i demostrar els beneficis que aporten les aules hospitalàries als infants que, per motius de salut, no poden assistir a una aula ordinària. El marc metodològic segueix un enfocament qualitatiu, i es fa ús de les entrevistes com a instrument de recollida de dades. Aquestes entrevistes s’han realitzat a quatre docents d’aules ordinàries i a quatre d’aules hospitalàries, amb la finalitat de poder analitzar i comparar les funcions educatives que duen a terme i les seves experiències, aptituds i punts de vista. D’aquesta manera, es donarà peu a una recerca descriptiva on seran resoltes les preguntes d’investigació plantejades i on es podrà contrastar el supòsit de partida plantejat. Aquest article neix a partir de les experiències explicades a classe per una nena de set anys que va estar ingressada molts mesos a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Les seves vivències, històries i sentiments van despertar en nosaltres el desig de conèixer el funcionament de les aules hospitalàries, ja que el suport emocional que va rebre va ser essencial durant el seu tractament i la seva posterior incorporació a l’escola ordinària. Dediquem aquest article a la fada de l’alegria més valenta del món, i a totes les nenes i nens que assisteixen a aules hospitalàries i que mai perden les ganes d’aprendre.