Els museus, els eterns oblidats a l’escola

En aquest article s’exposen el procés i les conclusions d’una recerca sobre l’ús dels museus com un recurs més per a l’aprenentatge de l’alumnat i la seva utilitat com a eina educativa a l’abast dels mestres. La recerca s’ha dut a terme amb l’objectiu d’analitzar les relacions que s’estableixen entre els museus i els centres educatius, identificar la concepció dels docents sobre el museu com a recurs educatiu, conèixer la valoració dels mestres dels serveis, recursos, materials i activitats que ofereixen els museus i distingir la formació del personal docent respecte al museu com a recurs didàctic. L’instrument metodològic seleccionat per a l’obtenció de dades ha estat un qüestionari mixt adreçat als mestres de la mostra estudiada. La informació proporcionada pels docents que han col·laborat en aquest treball ha evidenciat que coneixen bastant bé els serveis educatius dels museus de Tarragona, que els consideren un bon recurs per a l’aprenentatge significatiu de l’alumnat i que estan molt satisfets amb la metodologia, materials i recursos del museu. També s’han evidenciat mancances en la formació dels mestres en educació patrimonial. La finalitat bàsica d’aquest article és oferir als docents l’oportunitat de reflexionar sobre el ventall de possibilitats que ofereixen els museus com a recurs educatiu i beneficiar-se d’aquestes reflexions per programar activitats per estimular la curiositat dels infants, incrementar la motivació per l’aprenentatge i millorar la construcció significativa dels continguts escolars.