Editorial Revista Drassana 33

Els museus marítims podem aportar a les nostres comunitats una visió diferent de les coses a partir del que coneixem millor: mirar la terra des del mar i no tant el mar des de terra ferma. Tot i que la meitat de la població mundial viu ara a menys de cent quilòmetres d’un oceà, pocs avui dia tenen un coneixement pràctic del mar. Només una petita part de la gent coneix el mar a través de les arts i la literatura, i els més afortunats a través dels museus marítims. Naturalment, no parlem de la platja com a espai de lleure, sinó el que hi ha més enllà. Per tant, milions de persones ens necessiten. Afortunadament, tot i que d’una forma lenta i poc visible, podem intuir que s’està produint un canvi d’atenció de la terra al mar en diversos camps simultàniament. Els museus marítims, com la història marítima mateixa, han ocupat durant molt de temps una posició perifèrica dins de les narratives històriques i culturals més àmplies. Hem estat diferents, especialitzats, particulars, fins i tot només curiositats turístiques. Però, en realitat, la nostra força és que els museus marítim estem més ben situats que ningú per fer una historia global que ho abasta tot: els fets locals i els universals, les ciències i les arts, les persones i les màquines, la violència i la pau, etc. Des d’un museu marítim podem parlar pràcticament de qualsevol cosa i des de qualsevol punt de vista. Tenim una llibertat d’acció i de creació que pocs museus tenen, i per això podem arribar als cors de tothom. Això ens situa en una posició per avançar en una nova línia d’acció, la de les Blue Humanities. L’etiqueta Humanitats Blaves fa referència al camp interdisciplinari que estudia la relació de la humanitat amb l’oceà i l’aigua analitzant expressions culturals com la literatura, l’art i la història per comprendre les nostres profundes connexions amb els entorns aquàtics i anant més enllà de les perspectives centrades en la terra per explorar el paper de l’aigua en la societat, l’ecologia i la consciència. Som optimistes i pensem que aviat veurem una mena de redescobriment del mar, amb una vasta expansió del coneixement científic i humanístic del mar com un ésser viu tridimensional amb una història, una geografia i una vida pròpies. Nosaltres som hereus d’aquesta tradició i les nostres disciplines més properes —la història o l’antropologia— s’han de reconstruir amb una visió humanística, global i generosa. Les Humanitats Blaves son una altra oportunitat per als museus marítims i una altra arma per combatre la ceguesa marítima. En aquest escenari, la revista Drassana està oberta a noves visions i noves interpretacions de la cosa marítima.