Javascript must be enabled to continue!
Editorial Revista Drassana 33
View through CrossRef
Els museus marítims podem aportar a les nostres comunitats una visió diferent de les coses a partir del que coneixem millor: mirar la terra des del mar i no tant el mar des de terra ferma.
Tot i que la meitat de la població mundial viu ara a menys de cent quilòmetres d’un oceà, pocs avui dia tenen un coneixement pràctic del mar. Només una petita part de la gent coneix el mar a través de les arts i la literatura, i els més afortunats a través dels museus marítims. Naturalment, no parlem de la platja com a espai de lleure, sinó el que hi ha més enllà. Per tant, milions de persones ens necessiten. Afortunadament, tot i que d’una forma lenta i poc visible, podem intuir que s’està produint un canvi d’atenció de la terra al mar en diversos camps simultàniament.
Els museus marítims, com la història marítima mateixa, han ocupat durant molt de temps una posició perifèrica dins de les narratives històriques i culturals més àmplies. Hem estat diferents, especialitzats, particulars, fins i tot només curiositats turístiques. Però, en realitat, la nostra força és que els museus marítim estem més ben situats que ningú per fer una historia global que ho abasta tot: els fets locals i els universals, les ciències i les arts, les persones i les màquines, la violència i la pau, etc. Des d’un museu marítim podem parlar pràcticament de qualsevol cosa i des de qualsevol punt de vista. Tenim una llibertat d’acció i de creació que pocs museus tenen, i per això podem arribar als cors de tothom. Això ens situa en una posició per avançar en una nova línia d’acció, la de les Blue Humanities.
L’etiqueta Humanitats Blaves fa referència al camp interdisciplinari que estudia la relació de la humanitat amb l’oceà i l’aigua analitzant expressions culturals com la literatura, l’art i la història per comprendre les nostres profundes connexions amb els entorns aquàtics i anant més enllà de les perspectives centrades en la terra per explorar el paper de l’aigua en la societat, l’ecologia i la consciència.
Som optimistes i pensem que aviat veurem una mena de redescobriment del mar, amb una vasta expansió del coneixement científic i humanístic del mar com un ésser viu tridimensional amb una història, una geografia i una vida pròpies. Nosaltres som hereus d’aquesta tradició i les nostres disciplines més properes —la història o l’antropologia— s’han de reconstruir amb una visió humanística, global i generosa. Les Humanitats Blaves son una altra oportunitat per als museus marítims i una altra arma per combatre la ceguesa marítima. En aquest escenari, la revista Drassana està oberta a noves visions i noves interpretacions de la cosa marítima.
Title: Editorial Revista Drassana 33
Description:
Els museus marítims podem aportar a les nostres comunitats una visió diferent de les coses a partir del que coneixem millor: mirar la terra des del mar i no tant el mar des de terra ferma.
Tot i que la meitat de la població mundial viu ara a menys de cent quilòmetres d’un oceà, pocs avui dia tenen un coneixement pràctic del mar.
Només una petita part de la gent coneix el mar a través de les arts i la literatura, i els més afortunats a través dels museus marítims.
Naturalment, no parlem de la platja com a espai de lleure, sinó el que hi ha més enllà.
Per tant, milions de persones ens necessiten.
Afortunadament, tot i que d’una forma lenta i poc visible, podem intuir que s’està produint un canvi d’atenció de la terra al mar en diversos camps simultàniament.
Els museus marítims, com la història marítima mateixa, han ocupat durant molt de temps una posició perifèrica dins de les narratives històriques i culturals més àmplies.
Hem estat diferents, especialitzats, particulars, fins i tot només curiositats turístiques.
Però, en realitat, la nostra força és que els museus marítim estem més ben situats que ningú per fer una historia global que ho abasta tot: els fets locals i els universals, les ciències i les arts, les persones i les màquines, la violència i la pau, etc.
Des d’un museu marítim podem parlar pràcticament de qualsevol cosa i des de qualsevol punt de vista.
Tenim una llibertat d’acció i de creació que pocs museus tenen, i per això podem arribar als cors de tothom.
Això ens situa en una posició per avançar en una nova línia d’acció, la de les Blue Humanities.
L’etiqueta Humanitats Blaves fa referència al camp interdisciplinari que estudia la relació de la humanitat amb l’oceà i l’aigua analitzant expressions culturals com la literatura, l’art i la història per comprendre les nostres profundes connexions amb els entorns aquàtics i anant més enllà de les perspectives centrades en la terra per explorar el paper de l’aigua en la societat, l’ecologia i la consciència.
Som optimistes i pensem que aviat veurem una mena de redescobriment del mar, amb una vasta expansió del coneixement científic i humanístic del mar com un ésser viu tridimensional amb una història, una geografia i una vida pròpies.
Nosaltres som hereus d’aquesta tradició i les nostres disciplines més properes —la història o l’antropologia— s’han de reconstruir amb una visió humanística, global i generosa.
Les Humanitats Blaves son una altra oportunitat per als museus marítims i una altra arma per combatre la ceguesa marítima.
En aquest escenari, la revista Drassana està oberta a noves visions i noves interpretacions de la cosa marítima.
Related Results
Editorial Revista Drassana 32
Editorial Revista Drassana 32
Des de fa uns anys, hem vist com s'ha posat en marxa una iniciativa molt singular denominada Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans. Es tracta de...
Ressenya a Abel Soler. Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). El fill secret de la reina Margarida de Prades. València: Drassana -IAM/CVEI, 2021
Ressenya a Abel Soler. Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). El fill secret de la reina Margarida de Prades. València: Drassana -IAM/CVEI, 2021
Ressenya a Abel Soler. Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). El fill secret de la reina Margarida de Prades. València: Drassana -IAM/CVEI, 2021. 451 pp. ISBN: 978-84-122265-9-1Revi...
Non-Recommended Publishing Lists: Strategies for Detecting Deceitful Journals
Non-Recommended Publishing Lists: Strategies for Detecting Deceitful Journals
Abstract
The rapid growth of open access publishing (OAP) has significantly improved the accessibility and dissemination of scientific knowledge. However, this expansion has also c...
Guía para la presentación de trabajos en la revista Pensamiento Actual
Guía para la presentación de trabajos en la revista Pensamiento Actual
Guía para la presentación de trabajos en la revista Pensamiento Actual Objetivo. El objetivo de la Revista Pensamiento Actual de la Sede de Occidente de la Universidad de Costa Ri...
Melhoria do processo editorial da Revista Fitos
Melhoria do processo editorial da Revista Fitos
O Comitê de Política Editorial da Revista Fitos, baseado em estudos e avaliações realizadas sobre os gargalos no desenvolvimento do periódico, decidiu promover alguns ajustes com v...
Luis de Requesens en el Mediterráneo: de la Rebelión las Alpujarras a la Batalla de Lepanto (1568-1571).
Luis de Requesens en el Mediterráneo: de la Rebelión las Alpujarras a la Batalla de Lepanto (1568-1571).
La batalla de Lepanto y la rebelión de las Alpujarras son ejemplos del enfrentamiento entre las mayores concepciones universalistas: el Islam y el Cristianismo.
Se han escrito innu...
La Lleuda de Cotlliure: Processos del lleuder Joan Raynant (1449-1454)
La Lleuda de Cotlliure: Processos del lleuder Joan Raynant (1449-1454)
Aquest article tracta de la conflictivitat derivada del pagament d'una taxa reial que gravava el trànsit de mercaderies: la lleuda. Concretament, la de Cotlliure a mitjans del segl...
Aportació a l’estudi de la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI
Aportació a l’estudi de la vigilància costanera a Eivissa al segle XVI
El setge naval del segle XVI als dominis mediterranis de la monarquia hispànica per part de l’imperi otomà és un tema que ha estat àmpliament estudiat; tanmateix, la localització d...

