El currículum com a reflex de la vida: l’art de la documentació

El relat d’aquest text es focalitza en la documentació com a opció metodològica que possibilita acollir les vides a les aules,  entenent que l'art de documentar és al mateix temps opció ideològica, en el sentit que la documentació és un procés revelador i de reconeixement de biografies diverses, de vivències de drets, però també de vivències de desigualtats que són expressió de diferents capes de desigualtat i subordinació –gènere, ètnia, classe social...– que en intersecció les originen.  La documentació (a través de la llum, de teixir, del dibuix) permet traçar una educació situada, tendra i al mateix temps posicionada, és actuar perquè les vides no siguin excloses de les aules, d'un del currículum que, massa sovint, s'instrumentalitza i és territori de disputa.