Farmacologia positiva de la Intel·ligència Artificial Generativa en l’art plàstic

En el següent article es planteja una mirada crítica i propositiva sobre l’impacte de les IAG en la creació artística contemporània. Partint del concepte filosòfic de farmacologia, entès com a experiència que supera l’ambivalència de remei i verí, s’analitza com les IAG, com a objectes tècnics, transformen la relació entre l’individu i el seu entorn, incidint en el procés d’individuació i d’experiència. Aquest enfocament supera la concepció instrumentalista de la tècnica per entendre les IAG, i les situa com a agents de cocreació i com a components fonamentals en la configuració de la creativitat. El text contraposa la inicial virtualitat de les IAG a l’art plàstic, un art essencialment material, qualifica aquesta últim, com un àmbit on la dimensió material i tècnica és essencial, i posa en qüestió la figura tradicional de l’artista com a geni individual, advocant per una concepció d’individu col·lectiu que emergeix de la interacció entre humans i/o, entre humans i tecnologia. Així mateix, qüestiona els conceptes clàssics d’autoria, autenticitat i originalitat, destacant la creixent incertesa generada per l’ús en la cocreació amb objectes tècnics com les IAG. La reflexió s’estén al problema axiològic del valor de l’art, ressaltant la seva actual captivitat dins dels paràmetres mercantilistes que redueixen l’art al seu valor econòmic, a pesar de la seva riquesa estètica, social, política o espiritual. A través d’una farmacologia positiva, es proposa explorar com les IAG poden contribuir a redefinir aquest valor, promovent formes col·lectives de creació i superant la mercantilització dominant. Finalment, s’esmenta la necessitat d’una mirada crítica que no perdi de vista els perills d’una instrumentalització alienadora, però que també reconegui el potencial de les IAG per a innovar i transformar la pràctica artística des dels seus propis fonaments.