Cinquanta anys del 20N de 1975

Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. No cal que ens esplaiem en condemnar el que va ser un règim cruel i sanguinari. Cal tenir present, en qualsevol cas, que el sistema polític que es va definir en la Segona Restauració Borbònica, molt similar a la primera, tot i les esporàdiques i formals lleis de memòria, ha maldat per crear dinàmiques d’ingravidesa històrica per tal de fomentar una cultura de l’oblit i l’equidistància. Encara, ara com ara, es vol mantenir l’imaginari de què allò del 36-39, va ser una desavinença entre ciutadans espanyols, una disputa entre germans, que tots van tenir la seva part de culpa, que cal propiciar dinàmiques de punt final, i perdonar els excessos d’uns i altres sense demanar responsabilitats. Altrament, una mirada crítica i objectiva cap al passat evidencia que la II República va ser, simplement, un intent per generar una moderna cultura democràtica. Al capdavall, la República no va fer res de l’altre món: va abolir “de facto” la degenerada monarquia borbònica, va universalitzar el dret a l’ensenyament i la instrucció pública, va separar l’església de l’Estat, va limitar el poder dels militars, va instaurar el vot de la dona i va promocionar la igualtat entre homes i dones, va promoure mesures d’equitat i de justícia social, va encarar la reforma agrària, va començar a reconèixer els drets de les nacions històriques... Tanmateix, aquesta nova i bàsica cultura democràtica va ser indigerible per les castes dirigents de l’estat que, per tal de frenar el progrés, van promoure la matança del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 i encara les herències que s’han mantingut en els cinquanta anys que han seguit. Franco, el referent, va morir fa cinquanta anys, però cal continuar enterrant cada dia el que va significar i el seu llegat. Al respecte, els científics que treballem sobre el passat tenim responsabilitats. Amplis sectors dels entorns dominants treballen cada dia per enterrar les mirades crítiques i objectives sobre el passat, i encara invisibilitzar el propi passat. Tanmateix, nosaltres sabem que no es pot construir res sobre la base de l’oblit i la ignorància, i avui, com sempre, cal perseverar en el combat per la ciència i la democràcia, els pilars d’una cultura crítica. En aquest sentit, benvolguts autors, volem agrair les vostres col·laboracions i animar-vos a continuar. No solament sou importants, sou imprescindibles.