Search engine for discovering works of Art, research articles, and books related to Art and Culture
ShareThis
Javascript must be enabled to continue!

De la ciutat urbana a la ciutat jardí. L’arquitectura noucentista i el Mediterrani de la mà de l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo

View through CrossRef
A principis del segle XX, i després de dècades en les quals, i seguint un estil arquitectònic Modernista, va predominar la construcció de grans edificis urbans a les noves eixamples de ciutats com Barcelona, Reus, o Girona, una nova tendència va obrir-se pas amb més força que resultats, amb l’objectiu de trobar solucions urbanístiques que permetessin millorar les condicions de vida d’alguns ciutadans. Aquesta tendència, que ja s’havia iniciat en altres regions americanes i europees, consistia en projectar Ciutats Jardí, un tipus d’urbanitzacions que a aquells anys es van començar a fer presents en diversos punts del territori català, amb la voluntat de crear uns nous espais més adequats a les noves necessitats, seguint un estil arquitectònic molt més lligat al Mediterrani. Un dels primers exemples de Ciutat Jardí a Catalunya va ser la que es va projectar a la zona de Torre Baró a Barcelona, destinada a la classe treballadora i que no va aconseguir l’objectiu proposat. A aquesta la van seguir altres, sent una de les més importants, la que es va crear a la zona sud de Sitges, poble costaner proper a la capital catalana, amb la voluntat de crear un complex que unís en un mateix projecte les necessitats dels usos residencials amb els del despertar turístic que en aquelles primeres dècades del segle XX coincidien a Sitges. Per aquest projecte es va comptar amb el suport i col·laboració de diverses personalitats del món social, econòmic i cultural català, tenint com a director tècnic a l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, el qual, amb els anys, es convertiria en un dels principals representants d’aquell nou estil arquitectònic que havia aportat el nou moviment social i cultural, com era el Noucentisme. Josep Maria Martino va ser un arquitecte molt prolífic, i les seves obres les podem trobar principalment a Sitges, tot i que també té edificis a altres ciutats com Barcelona i Reus.
Title: De la ciutat urbana a la ciutat jardí. L’arquitectura noucentista i el Mediterrani de la mà de l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo
Description:
A principis del segle XX, i després de dècades en les quals, i seguint un estil arquitectònic Modernista, va predominar la construcció de grans edificis urbans a les noves eixamples de ciutats com Barcelona, Reus, o Girona, una nova tendència va obrir-se pas amb més força que resultats, amb l’objectiu de trobar solucions urbanístiques que permetessin millorar les condicions de vida d’alguns ciutadans.
Aquesta tendència, que ja s’havia iniciat en altres regions americanes i europees, consistia en projectar Ciutats Jardí, un tipus d’urbanitzacions que a aquells anys es van començar a fer presents en diversos punts del territori català, amb la voluntat de crear uns nous espais més adequats a les noves necessitats, seguint un estil arquitectònic molt més lligat al Mediterrani.
Un dels primers exemples de Ciutat Jardí a Catalunya va ser la que es va projectar a la zona de Torre Baró a Barcelona, destinada a la classe treballadora i que no va aconseguir l’objectiu proposat.
A aquesta la van seguir altres, sent una de les més importants, la que es va crear a la zona sud de Sitges, poble costaner proper a la capital catalana, amb la voluntat de crear un complex que unís en un mateix projecte les necessitats dels usos residencials amb els del despertar turístic que en aquelles primeres dècades del segle XX coincidien a Sitges.
Per aquest projecte es va comptar amb el suport i col·laboració de diverses personalitats del món social, econòmic i cultural català, tenint com a director tècnic a l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, el qual, amb els anys, es convertiria en un dels principals representants d’aquell nou estil arquitectònic que havia aportat el nou moviment social i cultural, com era el Noucentisme.
Josep Maria Martino va ser un arquitecte molt prolífic, i les seves obres les podem trobar principalment a Sitges, tot i que també té edificis a altres ciutats com Barcelona i Reus.

Related Results

Mies y Hilberseimer: la metrópolis como ciudad jardín
Mies y Hilberseimer: la metrópolis como ciudad jardín
In this thesis we discover a model of city developed jointly by the architect Mies van der Rohe and the city planner Ludwig Hilberseimer, which we have called the Metropolis as a G...
Arquitectura i comunicació : l’arquitectura com a marca
Arquitectura i comunicació : l’arquitectura com a marca
The first objective of this study analyzes the increasing phenomenon of new architectural landmarks. The second objective analyzes some conditions to consider a building or archite...
Hans Scharoun y la ciudad orgánica: otra mirada al fenómeno urbano moderno
Hans Scharoun y la ciudad orgánica: otra mirada al fenómeno urbano moderno
(English) German architect Hans Scharoun's (1893-1972) body of work (written, drawn and constructed) pays careful attention to the urban phenomenon of the modern city. One of the a...
L'Obra de Xavier Turull i Ventosa: l'arquitecte oblidat..
L'Obra de Xavier Turull i Ventosa: l'arquitecte oblidat..
HI ha hagut un efecte eclipsant de grans arquitectes modernistes, noucentistes i racionalistes i oblit d’altres importants que formen part de la nostra història. Aquesta tesi est...
La costruzione politica e architettonica del centro storico di Barcellona, 1979-2011
La costruzione politica e architettonica del centro storico di Barcellona, 1979-2011
The research deals with the historic center of Barcelona between 1979 and 2011. The period is marked by a continuity of government unique in democratic systems, which has allowed t...
La fotografía de arquitectura como objeto de estudio. ¿Convención o supervivencia?
La fotografía de arquitectura como objeto de estudio. ¿Convención o supervivencia?
No son pocos los expertos que afirman que la inseparable vinculación entre fotografía, arquitectura y medios de comunicación, tal y como la conocemos hasta nuestros días, surge con...
L'arquitectura escolar de Guillem Forteza 1917-1943
L'arquitectura escolar de Guillem Forteza 1917-1943
The thesis starts with a specific question: How does the modern movement arrive to Mallorca? In the early twentieth century, the number of architects from Mallorca is very small...
La luz: de herramienta a lenguaje. Una nueva metodología de iluminación artificial en el proyecto arquitectónico.
La luz: de herramienta a lenguaje. Una nueva metodología de iluminación artificial en el proyecto arquitectónico.
The constant development of artificial lighting throughout the twentieth century helped to develop architecture to the current situation in which a new methodology is needed for ...

Back to Top