Una visió – algunes visions – de la dona – de les dones – en la poesia de Jordi Pere Cerdà

El títol de la ponència indica que l’obra poètica de Jordi Pere Cerdà no presenta una visió d’una dona que es voldria global, quasi teòrica si es pot utilitzar el terme. La poesia de Jordi Pere Cerdà és plena de visions diferents de dones diferents, dones que sempre han tingut una relació directa amb l’autor i la seva vida. La dona de la seva obra poètica, com la de tota l’obra, teatral especialment, s’integra al món en el qual viu Cerdà i que reivindica. La dona es presenta en la vida social on té un paper precís, en la vida quotidiana feta de presència, sovint tan sols presència, però també la dona és aquí quan cal que hi sigui i dóna la seva ajuda quan pensa que ha de donar-la. I el seu esperit d’anàlisi, la seva sensibilitat fan que, sovint, l’ajuda arriba en el moment de més necessitat. La dona, és clar, és amor i, en aquest sentit, omple la vida del poeta que sembra aquesta visió de l’amor en tota la seva obra poètica i no tan sols, com es diu sovint, en el magnífic Dietari de l’alba. Tota la poesia del nostre poeta és un cant a la dona que sembla tenir tots els poders, com es diu en un poema de Dietari de l’alba : « Pares el temps d’una paraula... / Pares el sol d’una paraula... / Pares el jorn d’una paraula... »