Jordi Pere Cerdà. L’autre frontière, entre désert et oasis

A partir del coneixement de l’home i de l’obra, a partir de textos recents (entrevistes, intervencions en col·loquis), hem pensat que Jordi Pere Cerdà parlava d’una altra frontera, diferent de la frontera geogràfica o política. Haver topat amb el text de la filòsofa H. Arendt (Del desert i dels oasis) ens ha permès de fer certes relacions, que arrisquem aquí, i que mostren que el pensament i l’acció de Cerdà il·lustren la crisi profunda de la Modernitat. La frontera de la qual es tracta aquí, és la que existeix entre la possibilitat de construir un món humà comú (a la qual pensem que la vida i l’obra de Jordi Pere Cerdà s’afanyen) i totes les forces que arrosseguen cap a la intolerància, l’exclusió, el totalitarisme més o menys disfressat. Dir que la catalanitat, la difusió de la llengua i de la cultura catalana podien ésser un lloc d’aquesta crisi hauria estat una banalitat. Mostrar que l’obra de Jordi Pere Cerdà constituïa una resposta conforme als valors d’obertura, de tolerància, de democràcia que garanteixin la construcció del món humà comú (com a contribució catalana i dels catalans a aquest projecte universal) era quelcom que s’havia d’emprendre.