La llarga ombra femenina en la poesia de Jordi Pere Cerdà

Si hagués estat budista hauria seguit Kannon, la deessa de la misericòdia ; com a bon creient en la vida, ha buscat la fecundació senzilla i inabastable dels elements femenins per crear el seu univers poètic. Des del Dietari de l’alba passant per Cerdaneses fins al darrer poema de Cantorer « Pedra carnera », Jordi Pere Cerdà ha teixit un homenatge al femení constant del desig, agonia, salut, joia i embolcall de mots per esbrinar el seu pas i les seves petjades. La meva pretensió serà de puntejar els suggeriments que unes quantes de les seves poesies, que considero cabdals, deixen entreveure el sentit dels seus sentiments cap el femení, etern, circular, caòtic i vehement amb ell i nosaltres els seus lectors.