L’ús dels recursos forestals durant l’època romana i tardoantiga al nord‑est de Catalunya

L’article examina les dades antracològiques i de l’estudi de restes de fusta de contextos arqueològic de l’època ibèrica, romana i tardoantiga al nord‑est de la península Ibèrica per oferir una visió de l’economia forestal i la relació entre les societats i els recursos forestals. Es destaca l’ús de diverses espècies vegetals, entre les que predominen el roure (Quercus sp. caducifoli), l’alzina/garric (Quercus sp. escleròfil), i arbustos mediterranis com el bruc (Erica sp.) i l’arboç (Arbutus unedo), espècies que haurien crescut als voltants dels assentaments, no obstant les dades antracològiques revelen també un aprovisionament de fusta a llargues distàncies. Entre els usos de les fustes es documenta la construcció, combustible i fabricació d’objectes. També cal destacar l’impacte en la biodiversitat. S’observa una evolució en les pràctiques de recol·lecció amb la romanització, amb una intensificació en l’ús d’espècies arbòries i una ampliació de les àrees de captació. Tot i les limitacions, s’identifiquen evidències de poda en fruiters i altres espècies per promoure el creixement selectiu per a usos específics. Aquesta interacció activa amb el medi ambient reflecteix una adaptació a les necessitats econòmiques creixents durant el període romà.