Les radicaux-socialistes méridionaux au prisme de la guerre d’Espagne : un « parti de l’ordre » au temps du front populaire ?

Per al Partit republicà radical i radical-socialista (PRRRS), la qüestió espanyola sembla actuar com a un revelador del posicionament polític que adopta durant la crisi dels anys 30 i de cara a l’emergència del feixisme. El PRRRS és un partit de govern al govern, que participa a la major part dels gabinets entre les dues guerres. També és un partit de càrrecs electius, en què els notables del sud de l’Estat ocupen funcions importants. Al “Migdia roig ”, pateix la competència electoral de dues forces polítiques d’esquerres : la SFIO i la SFIC.És l’estudi del posicionament del radicalisme meridional, per l’expressió pública dels seus diaris, dels seus responsables i dels seus membres del Govern en relació a la qüestió espanyola que permetrà posar de relleu les relacions de força en el sistema partidari del “Migdia roig”. L’aproximació sistèmica permet entendre els diferents alineaments del conjunt de les forces d’esquerres durant el Front Popular, en una perspectiva tan estatal que meridional.Per a entendre el posicionament del radicalisme meridional francès, cal analitzar primer la premsa radical del Sud de l’Estat (La Dépêche de Toulouse, Le Petit Méridional), per a després qüestionar l’acció dels membres del Govern elegits al sud de l’Estat, és a dir la d’Yvon Delbos i de l’Albert Sarraut, respectivament Ministre d’Afers Estrangers i Ministre de l’Interior. L’estudi de les dues escales (local i estatal) permetrà de tornar a posar en el seu context l’actitud del radicalisme meridional francès en relació a la qüestió espanyola. L’escala meridional, sense privilegiar-la, es posarà, però en relleu i especialment en els casos en què les anàlisis “micro” i “macro” difereixen en un partit estatal com el PRRRS.Les conseqüències de la derrota militar del camp republicà i el tractament infligit als refugiats plantegen interrogacions sobre les pròpies concepcions de la percepció de l’alteritat entre les forces polítiques que donen suport als governs eixits de les eleccions legislatives del 1936. La qüestió de l’estranger i la de la defensa de les classes mitjanes es troben al centre dels debats interns al radicalisme i afecten també altres formacions polítiques. Al sud de l’Estat, la qüestió de la capacitat d’acolliment dels refugiats com la de la integració dels “Rojos” es troben al cor de les preocupacions dels polítics radicals-socialistes.L’actitud dels radicals-socialistes meridionals en la lluita contra el feixisme a partir del 1934 posa en relleu l’absència d’un Front únic d’oposició. Aquesta absència remet a l’expressió d’un anticomunisme entre les altres forces d’esquerres. Les decisions preses pel govern Daladier fan aparèixer el PRRRS com un partit de l’ordre (republicà, sens dubte). Les rivalitats i competències electorals entre els diferents partits d’esquerres al “Migdia roig” accentuen aquesta imatge d’un radicalisme meridional, expressió d’un partit de l’ordre. Aquest nou alineament és una manifestació a l’encop conjuntural i alhora estructural del canvi del PRRRS durant els anys 30.La qüestió espanyola es troba així al centre d’una anàlisi de la mutació del PRRRS, en una perspectiva estatal i alhora meridional.