La figure de la sirène dans le conte « Ada Liz » de Mercè Rodoreda (1908-1983)

En aquest estudi m’interesso per un conte de Mercè Rodoreda al qual els diversos estudis que s’han fet de la narrativa breu de l’autora fan poquíssimes referències : es tracta del relat « Ada Liz », que encapçala el volum Semblava de seda i altres contes (1978). El meu propòsit consisteix a analitzar la relació d’aquest conte amb el motiu de la sirena i a la vegada analitzar el joc hipertextual que s’estableix amb el text de la traducció de Josep Carner La donzelleta de la mar, tenint en compte l’interès i l’admiració de l’escriptora per l’obra de Josep Carner (1884-1970). L’anàlisi dels dispositius utilitzats per l’autora a fi d’aconseguir una reformulació de la figura de la sirena permetrà mostrar que la retòrica de la ironia, que neix del joc hipertextual, és essencial per a la construcció del sentit del relat per a adults, vist que n’autoritza una lectura des de la perspectiva de gènere. A més, aquest text, en altres aspectes, està en adequació tant amb les problemàtiques sobre la condició de la dona que s’han expressat en la literatura contemporània escrita per dones, com amb l’elecció de la modalitat de la ironia literària que han fet moltes escriptores catalanes.