Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears

Dos factors clau han condicionat l’artificialització del sòl a les Illes Balears: la illeïtat, funció lligada al fet insular, i el turisme. La illeïtat, entesa en termes de desconnexió respecte al continent i de mida reduïda a les illes, ha condicionat un grau més baix d’urbanització de la costa balear respecte a la de les regions continentals de l’àrea mediterrània. A part d’això, les illes més grans, com ara Mallorca, i les més ben comunicades amb l’exterior, com ara Mallorca o Eivissa, han assolit uns graus més elevats d’urbanització que aquelles més petites, com ara Formentera, o més mal comunicades, com ara Menorca o Formentera. La condició insular, en canvi, ha estat un factor d’atracció de visitants. Les illes són importants destinacions turístiques i en aquest sentit les Balears constitueixen un dels principals centres d’interès de la Mediterrània. El turisme requereix espais de producció, en conseqüència, l’artificialització del litoral esdevé una mesura que en reflecteix el grau de pressió que pateix.