Search engine for discovering works of Art, research articles, and books related to Art and Culture
ShareThis
Javascript must be enabled to continue!

Història, urbanisme i arquitectura a l’entorn de la Rambla Vella de Tarragona

View through CrossRef
L'obra publicada és de l'arquitecte canongí Josep Llop i Tous. El llibre inclou un pròleg del també arquitecte Jaume Costa i Pallejà i un destacat recull d'il·lustracions, plànols, dibuixos i fotografies. L’'estudi de Josep Llop s'’interessa primer per l’església de Sant Agustí, que havia format part del conjunt conventual dels jesuïtes tarragonins, però aviat li va caldre ampliar el seu propòsit inicial. A continuació fem un extracte de les pàgines 13 i 14 del capítol preliminar on l'autor explica l'itinerari de la seva investigació, presenta els objectius del llibre i en fa un breu resum. "Naturalment, la contextualització de l'època de la fundació i l'establiment dels jesuïtes em va portar a considerar el recorregut històric dels altres grans edificis confrontants, situats tots ells al costat meridional de l'actual Rambla Vella, l'un a tocar de l'altre, a finals del segle XVI. Entre els convents dels Franciscans i de les Clarisses, que són anteriors, a més del convent dels jesuïtes també s'hi van construir la universitat, el seminari i l'hospital. Grans equipaments d'abast supralocal, tots de la mateixa època, i dels quaIs no en queda pràcticament res. Potser, si encertava el fil investigador, en podria coneixer l'arquitectura i els qui n'havien estat artifexs. I potser també es podrien recompondre les diferents façanes que ha tingut la cara sud de la Rambla Vella a través dels segles. Si el Renaixement és deutor del classicisme romà, vaig pensar de fer el camí a la inversa per veure si alguns aspectes de l'arquitectura monumental de Tarraco podien ser explicats a partir del coneixement de les grans implantacions de l'època del Renaixement i les seves vicissituds històriques. I sí, efectivament, va ser possible. Totes aquestes investigacions podrien ser relatades una per una, fragmentàriament. El ritme de l'avenç en l'estudi ho afavoria. De fet, es així com ho vaig començar a preparar, i fins i tot a publicar parcialment. Ara bé, també m'anava adonant que més em valdria trobar una manera de lligar-ho tot plegat i presentar-ho de forma més unitària. I la manera només podia consistir a fer recaure el protagonisme en el loc comú, la Rambla Vella, a l'entorn de la qual s'esdevenia tot allò que era objecte de la meva atenció. Es tracta d'aprofundir en diverses questions que es consideren d'una importancia capital, d'entre les quals cal destacar la configuracio romana de la Via Augusta i la seva significació; la posició estratègica dels convents de Santa Clara i de Sant Francesc; la primitiva església dels jesuïtes i la seva cripta; la configuracio fisica i les primeres necessitats funcionals de l'hospital, del seminari i de la universitat; les obres de la nova església dels jesultes -mes enlla del que he publicat fins ara-; les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes en l'ús del seu complex conventual, l'ocupació de la capçalera del circ; les circumstàncies de l'enderroc de la muralleta, l'operació parcel·ladora subsegüent, i també la constructora; els canvis d'us dels grans edificis renaixentistes, i també, les modificacions dels perfils i les façanes de la Rambla."
Publicacions URV
Title: Història, urbanisme i arquitectura a l’entorn de la Rambla Vella de Tarragona
Description:
L'obra publicada és de l'arquitecte canongí Josep Llop i Tous.
El llibre inclou un pròleg del també arquitecte Jaume Costa i Pallejà i un destacat recull d'il·lustracions, plànols, dibuixos i fotografies.
L’'estudi de Josep Llop s'’interessa primer per l’església de Sant Agustí, que havia format part del conjunt conventual dels jesuïtes tarragonins, però aviat li va caldre ampliar el seu propòsit inicial.
A continuació fem un extracte de les pàgines 13 i 14 del capítol preliminar on l'autor explica l'itinerari de la seva investigació, presenta els objectius del llibre i en fa un breu resum.
"Naturalment, la contextualització de l'època de la fundació i l'establiment dels jesuïtes em va portar a considerar el recorregut històric dels altres grans edificis confrontants, situats tots ells al costat meridional de l'actual Rambla Vella, l'un a tocar de l'altre, a finals del segle XVI.
Entre els convents dels Franciscans i de les Clarisses, que són anteriors, a més del convent dels jesuïtes també s'hi van construir la universitat, el seminari i l'hospital.
Grans equipaments d'abast supralocal, tots de la mateixa època, i dels quaIs no en queda pràcticament res.
Potser, si encertava el fil investigador, en podria coneixer l'arquitectura i els qui n'havien estat artifexs.
I potser també es podrien recompondre les diferents façanes que ha tingut la cara sud de la Rambla Vella a través dels segles.
Si el Renaixement és deutor del classicisme romà, vaig pensar de fer el camí a la inversa per veure si alguns aspectes de l'arquitectura monumental de Tarraco podien ser explicats a partir del coneixement de les grans implantacions de l'època del Renaixement i les seves vicissituds històriques.
I sí, efectivament, va ser possible.
Totes aquestes investigacions podrien ser relatades una per una, fragmentàriament.
El ritme de l'avenç en l'estudi ho afavoria.
De fet, es així com ho vaig començar a preparar, i fins i tot a publicar parcialment.
Ara bé, també m'anava adonant que més em valdria trobar una manera de lligar-ho tot plegat i presentar-ho de forma més unitària.
I la manera només podia consistir a fer recaure el protagonisme en el loc comú, la Rambla Vella, a l'entorn de la qual s'esdevenia tot allò que era objecte de la meva atenció.
Es tracta d'aprofundir en diverses questions que es consideren d'una importancia capital, d'entre les quals cal destacar la configuracio romana de la Via Augusta i la seva significació; la posició estratègica dels convents de Santa Clara i de Sant Francesc; la primitiva església dels jesuïtes i la seva cripta; la configuracio fisica i les primeres necessitats funcionals de l'hospital, del seminari i de la universitat; les obres de la nova església dels jesultes -mes enlla del que he publicat fins ara-; les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes en l'ús del seu complex conventual, l'ocupació de la capçalera del circ; les circumstàncies de l'enderroc de la muralleta, l'operació parcel·ladora subsegüent, i també la constructora; els canvis d'us dels grans edificis renaixentistes, i també, les modificacions dels perfils i les façanes de la Rambla.
".

Related Results

La costruzione politica e architettonica del centro storico di Barcellona, 1979-2011
La costruzione politica e architettonica del centro storico di Barcellona, 1979-2011
The research deals with the historic center of Barcelona between 1979 and 2011. The period is marked by a continuity of government unique in democratic systems, which has allowed t...
Arquitectura radical al dominio público. Juan O’Gorman, programa escolar, 1932
Arquitectura radical al dominio público. Juan O’Gorman, programa escolar, 1932
(English) This dissertation focuses on architect Juan O'Gorman's 1932 program for the construction of elementary schools in Mexico City. The main subject of this thesis is the grou...
La fotografía de arquitectura como objeto de estudio. ¿Convención o supervivencia?
La fotografía de arquitectura como objeto de estudio. ¿Convención o supervivencia?
No son pocos los expertos que afirman que la inseparable vinculación entre fotografía, arquitectura y medios de comunicación, tal y como la conocemos hasta nuestros días, surge con...
La luz: de herramienta a lenguaje. Una nueva metodología de iluminación artificial en el proyecto arquitectónico.
La luz: de herramienta a lenguaje. Una nueva metodología de iluminación artificial en el proyecto arquitectónico.
The constant development of artificial lighting throughout the twentieth century helped to develop architecture to the current situation in which a new methodology is needed for ...
Juha Leiviskä : una aproximación fenomenológica a su arquitectura
Juha Leiviskä : una aproximación fenomenológica a su arquitectura
The interest in the impact of architecture on its inhabitants and their perception of space lead to question how the spatial experience is considered during the project phase to un...
La fundació de Tarragona en la historiografia
La fundació de Tarragona en la historiografia
"El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l’esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l'antiga Tàrraco o e...
Atemporalitat en l’obra madura de Livio Vacchini (1987-2007)
Atemporalitat en l’obra madura de Livio Vacchini (1987-2007)
This thesis aims to analyze in depth the latest works of the Ticino's architect Livio Vacchini (1933-2007) in order to be able to conclude that what makes it different and charm li...

Back to Top