Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon

Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.