Search engine for discovering works of Art, research articles, and books related to Art and Culture
ShareThis
Javascript must be enabled to continue!

Pràctiques forestals i d’arboricultura als jaciments de Iesso (Guissona, Lleida) i Vilauba (Camós, Girona)

View through CrossRef
La gestió dels boscos, com a conjunt d’estratègies aplicades, es documenten a través de les fonts escrites i de les representacions iconogràfiques a la península Ibèrica i, més concretament al nord‑est peninsular, a partir del que es pot trobar a les diferents fonts clàssiques de l’època. Aquestes pràctiques podrien haver afectat diferents espècies i amb diferents propòsits: millorar la producció dels arbres fruiters, procurar farratge per als ramats o obtenir fusta amb una forma i una mida específiques, per a les diferents aplicacions. Tot i això, les evidències directes d’aquestes pràctiques són escasses o difícils d’identificar en el registre arqueològic. L’objectiu d’aquest treball és fer una aproximació a la gestió de la fusta i les pràctiques d’arboricultura a l’antiguitat i tardo‑antiguitat al nord‑est de la península Ibèrica (des del segle II aC fins al segle VII dC), a partir de l’estudi de restes de fusta humida arqueològica. Concretament, es presenten els resultats de l’estudi de dos jaciments de Catalunya, dins de la cronologia abans esmentada, que són els jaciments de Iesso a Guissona (Lleida), d’època romana i de Vilauba a Camós (Girona), que abasta des d’època romana fins a època visigòtica. En ambdós casos, l’estudi se centra en les restes recuperades a l’interior de pous d’aigua amortitzats. La metodologia emprada ha estat l’aplicació del roundwood method (Out et al., 2013), basada en la correlació entre l’edat i el diàmetre. S’ha confeccionat una col·lecció de referència d’individus cultivats, gestionats i no gestionats, de les espècies identificades en el jaciment. Es presenten aquí les principals característiques observades en el material de referència i es comparen amb els materials arqueològics. Els resultats obtinguts han permès identificar pràctiques d’arboricultura en Prunus sp. i Vitis vinifera, a més de possibles pràctiques de gestió en taxons com el Sambucus nigra i el Salix sp. Els resultats es contextualitzen amb els obtinguts a partir d’altres estudis arqueobotànics en els mateixos jaciments i en l’àmbit històric de la regió.
Title: Pràctiques forestals i d’arboricultura als jaciments de Iesso (Guissona, Lleida) i Vilauba (Camós, Girona)
Description:
La gestió dels boscos, com a conjunt d’estratègies aplicades, es documenten a través de les fonts escrites i de les representacions iconogràfiques a la península Ibèrica i, més concretament al nord‑est peninsular, a partir del que es pot trobar a les diferents fonts clàssiques de l’època.
Aquestes pràctiques podrien haver afectat diferents espècies i amb diferents propòsits: millorar la producció dels arbres fruiters, procurar farratge per als ramats o obtenir fusta amb una forma i una mida específiques, per a les diferents aplicacions.
Tot i això, les evidències directes d’aquestes pràctiques són escasses o difícils d’identificar en el registre arqueològic.
L’objectiu d’aquest treball és fer una aproximació a la gestió de la fusta i les pràctiques d’arboricultura a l’antiguitat i tardo‑antiguitat al nord‑est de la península Ibèrica (des del segle II aC fins al segle VII dC), a partir de l’estudi de restes de fusta humida arqueològica.
Concretament, es presenten els resultats de l’estudi de dos jaciments de Catalunya, dins de la cronologia abans esmentada, que són els jaciments de Iesso a Guissona (Lleida), d’època romana i de Vilauba a Camós (Girona), que abasta des d’època romana fins a època visigòtica.
En ambdós casos, l’estudi se centra en les restes recuperades a l’interior de pous d’aigua amortitzats.
La metodologia emprada ha estat l’aplicació del roundwood method (Out et al.
, 2013), basada en la correlació entre l’edat i el diàmetre.
S’ha confeccionat una col·lecció de referència d’individus cultivats, gestionats i no gestionats, de les espècies identificades en el jaciment.
Es presenten aquí les principals característiques observades en el material de referència i es comparen amb els materials arqueològics.
Els resultats obtinguts han permès identificar pràctiques d’arboricultura en Prunus sp.
i Vitis vinifera, a més de possibles pràctiques de gestió en taxons com el Sambucus nigra i el Salix sp.
Els resultats es contextualitzen amb els obtinguts a partir d’altres estudis arqueobotànics en els mateixos jaciments i en l’àmbit històric de la regió.

Related Results

Contribució a l'estudi de l'efecte del canvi d'escala en l'experimentació en incendis forestals
Contribució a l'estudi de l'efecte del canvi d'escala en l'experimentació en incendis forestals
Any rere any milions d'hectàrees són destruïdes pels incendis forestals, no només a Europa sinó arreu del món, tan sols cal recordar els dramàtics episodis viscuts a Califòrnia i A...
Talent management in Spanish SME hotel sector
Talent management in Spanish SME hotel sector
(English) Hospitality has a great role in economy of Spain as the second most visited country in the world. Human resources (HRs) are the most important resources in this industry....
Konceptualizacija temporal'nosti v poėtike Iosifa Brodskogo = Zeitkonzepte in der Poetik Iosif Brodskijs
Konceptualizacija temporal'nosti v poėtike Iosifa Brodskogo = Zeitkonzepte in der Poetik Iosif Brodskijs
Iosif Brodskij (Joseph Brodsky) ist wahrlich kein unbeschriebenes Blatt in der Forschung der neueren russischen Literatur. Brodskijs Freund Lev Losev sprach ironisch von der Produk...
Inverse modelling in wildfire spread forecasting: towards a data-driven system
Inverse modelling in wildfire spread forecasting: towards a data-driven system
Wildfires are an ecological phenomenon inherent to earth dynamics and widely spread over the globe. In addition to the environmental impact, when wildfires grow beyond controllable...
Pedersstræde i Viborg. Købstadarkæologiske undersøgelser 1966/67
Pedersstræde i Viborg. Købstadarkæologiske undersøgelser 1966/67
Pedersstræde in Viborg Archäologische Untersuchungen der Stadt ViborgSchon seit dem 17. Jahrhundert hat man die historisch-topographische Entwicklung der Stadt Viborg zum Gegenstan...
Contribució a l'estudi dels efectes dels retardants en l'extinció d'incendis forestals
Contribució a l'estudi dels efectes dels retardants en l'extinció d'incendis forestals
El nostre país ha estat devastat seriosament pels incendis forestals durant els darrers anys, causant greus conseqüències sobre les persones i el medi ambient i destruint una de le...
Fire risk analysis framework at the wildland-urban interface
Fire risk analysis framework at the wildland-urban interface
(English) Wildfires that reach the border between the wildland and urban areas, defined as the Wildland-Urban Interface (WUI), have rapidly expanded in frequency and severity over ...
Palataalidissimilaation kätkemiä balttilaislainoja
Palataalidissimilaation kätkemiä balttilaislainoja
Durch palatale Dissimilation verschleierte baltische LehnwörterDie ins Urfinnische entlehnten baltischen Wörter haben in den ostseefinnischen Sprachen einige alte Züge bewahrt, die...

Back to Top