Pràctiques forestals i d’arboricultura als jaciments de Iesso (Guissona, Lleida) i Vilauba (Camós, Girona)

La gestió dels boscos, com a conjunt d’estratègies aplicades, es documenten a través de les fonts escrites i de les representacions iconogràfiques a la península Ibèrica i, més concretament al nord‑est peninsular, a partir del que es pot trobar a les diferents fonts clàssiques de l’època. Aquestes pràctiques podrien haver afectat diferents espècies i amb diferents propòsits: millorar la producció dels arbres fruiters, procurar farratge per als ramats o obtenir fusta amb una forma i una mida específiques, per a les diferents aplicacions. Tot i això, les evidències directes d’aquestes pràctiques són escasses o difícils d’identificar en el registre arqueològic. L’objectiu d’aquest treball és fer una aproximació a la gestió de la fusta i les pràctiques d’arboricultura a l’antiguitat i tardo‑antiguitat al nord‑est de la península Ibèrica (des del segle II aC fins al segle VII dC), a partir de l’estudi de restes de fusta humida arqueològica. Concretament, es presenten els resultats de l’estudi de dos jaciments de Catalunya, dins de la cronologia abans esmentada, que són els jaciments de Iesso a Guissona (Lleida), d’època romana i de Vilauba a Camós (Girona), que abasta des d’època romana fins a època visigòtica. En ambdós casos, l’estudi se centra en les restes recuperades a l’interior de pous d’aigua amortitzats. La metodologia emprada ha estat l’aplicació del roundwood method (Out et al., 2013), basada en la correlació entre l’edat i el diàmetre. S’ha confeccionat una col·lecció de referència d’individus cultivats, gestionats i no gestionats, de les espècies identificades en el jaciment. Es presenten aquí les principals característiques observades en el material de referència i es comparen amb els materials arqueològics. Els resultats obtinguts han permès identificar pràctiques d’arboricultura en Prunus sp. i Vitis vinifera, a més de possibles pràctiques de gestió en taxons com el Sambucus nigra i el Salix sp. Els resultats es contextualitzen amb els obtinguts a partir d’altres estudis arqueobotànics en els mateixos jaciments i en l’àmbit històric de la regió.