Un nord catalan dans la guerre d’Espagne : Jean Rous envoyé de Léon Trotsky

Quan l’any 1932, el jove Jean Rous « puja » a Paris per acompanyar el seu oncle, recentment elegit diputat socialista dels Pirineus Orientais, no pot imaginar el paper que tindrà a Barcelona alguns anys més tard. Encontrant els que constitueixen el cenacle de Léon Trotsky, Jean Rous esdevé ràpidament un element clau en el funcionament i la reflexió política de l’organització trotskista.Per aquesta raó, el 1935, se’n va per primera vegada a Barcelona per intentar fer aplicar la nova política d’infiltració adoptada en les organitzacions socialistes, amb els qui a Espanya es reivindiquen com a oposició d’esquerra, Andreu Nin i els seus companys de l’Izquierda Comunista de España (ICE, Esquerra Comunista d’Espanya). Es un fracàs per la seva acció, fracàs “entre amics” però fracàs tanmateix.A l’agost del 1936, torna a Barcelona, per un camí poc tradicional, amb dos companys, Léopold Sabas i Benjamin Péret. Després de la « conferència internacional dels representants dels Partits i organitzacions per la Quarta International » que ha denunciat els Fronts Populars com a desviació de la classe obrera de les seves tasques revolucionàries, un dels responsables del Secretariat Internacional per la Quarta Internacional és enviat a Espanya per tal de portar una ajuda política i militar del seu moviment a la lluita portada contra els generals colpistes i « buscar les condicions d’un treball comú amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista ».És en qualitat de català i amic d’alguns dirigents del POUM (que ha encontrat durant les seves estades parisenques) que travessa el Pirineu per la Cerdanya, feu del seu oncle diputat. Durant alguns dies, a Barcelona, i a Madrid, passa molt de temps discutint amb els dirigents del POUM, amb els representants d’altres organitzacions presents a Espanya (Britànics, Alemanys, Austríacs, Italians, etc...). Pronuncia l’elogi fúnebre a Régis de Fauconnet, company francès matat sobre el front d’Aragó, participa a un míting, ajuda a la creació de la milícia del POUM i rep visitants imprevists. D’acord amb Andreu Nin, intenta trobar una « terra d’acollida » catalana per Léon Trotsky, malauradament (o per sort) en va.Torna sol a París, els seus amics es queden sobre el front d’Aragó.Un altre dirigent, Erwin Wolf, el substituirà i serà assassinat el 1937 a Espanya.Una vegada més, l’essencial de la seva missió només haurà tingut un èxit moderat, però jugarà un paper important de cara a les seves futures activitats polítiques.