Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani

L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre d’altres, la maduresa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. En aquest article s’exploren precisament els punts comuns i les relacions amb l’obra de tres artistes ben concrets: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) i Amedeo Modigliani (1884-1920). En els primers apartats de l’article es revisen els possibles punts de contacte o d’influència directa que van poder permetre que l’escultor gironí conegués l’obra dels altres tres artistes, ja sigui a partir de contactes personals, de converses amb terceres persones o bé a partir de reproduccions en revistes o diaris. Tot seguit, s’analitzen els conceptes estètics comuns entre els seus treballs respectius, que s’articulen principalment en la tria de materials, la iconografia i l’interès comú pel primitivisme i el classicisme. Finalment, es valoren algunes de les connexions formals concretes que es poden detectar en les escultures, els dibuixos i les pintures realitzats per aquests artistes, que s’expliquen precisament a partir de les afinitats conceptuals esmentades. La comparació entre les obres respectives ens porta a concloure que és necessari estudiar el treball d’Aguilar en un marc més ampli que el del noucentisme que normalment l’ha acollit, perquè alguns dels seus trets tenen més a veure, per exemple, amb una anticipació de l’art déco.