Len Howard, arte y ciencias de la sentimentalidad. Una relectura acerca de la observación como práctica artística

Des dels pressupostos de l'art contemporani i les seves taxonomies pròpies procedeixo en el text següent a un acostament a la figura de la naturalista anglesa Len Howard (1894-1973), la qual va viure aïllada en convivència amb ocells silvestres més de trenta anys i va escriure dos llibres d'estranya naturalesa sobre ells. La seva teoria sobre la individualitat dels ocells més enllà de consideracions d'espècie no tenia precedents a l'etologia del seu segle. La seva metodologia indistingible de la seva vida; el seu gènere i la seva soledat, la van precipitar al camp indiscriminat de la marginalitat acadèmica. A través d'un recorregut per la seva producció, la seva singularitat i les aportacions del seu llegat –atenent el seu estatus científic i l'estat de la seva interpretació i divulgació hermenèutica– proposaré una altra exegesi dins de les competències de l'art d'arxiu, l'outsider art, o la ciència Patafísica per a una nova lectura de la seva obra en clau de pràctica artística interdisciplinària.