Antoni Ferrando, Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura

Dos dels pilars culturals de la història contemporània del poble valencià benbé mereixien una obra com la que, de la ploma d’Antoni Ferrando, ha publicatrecentment la Institució Alfons el Magnànim.L’obra l’enceta Rafael Roca amb «A tall de pròleg: Com és que Llorenteescrigué tant en valencià?» (pp. 11-26), amb un pròleg que conjuga laimportància que, tant Teodor Llorente com Antoni Ferrando, han tingut en latrajectòria acadèmica del prologuista. No de bades, Roca és un dels màximsconeixedors de l’obra de Llorente, i a Ferrando devem que s’interessàs pel «millorescriptor valencià del Vuit-cents» (p. 13).