Complementing urban gray with blue-green infrastructure for water management in Tehran

(English) Water has always played a crucial role in urban development, especially in areas with abundant supply. It enhances urban spaces, creating mem- orable environments for citizens. However, in Iran’s climate, the significance of water has often been overlooked in modern urban planning. Historically, water shaped the structure and meaning of Iranian cities, but today its importance is neither recognized in theory nor in practice. Rapid urbanization has led to a loss of water’s role in urban infrastructure. It is essential to reevaluate water’s role in contemporary Iranian cities, both physically and conceptually, using historical lessons as valuable insights. This research examines integrating blue-green infrastructure into Tehran’s urban gray infrastructure to tackle water management challenges such as scarcity, pollution, and inefficient resource management exacerbated by rapid urbanization. It emphasizes the historical significance of traditional systems like Qanats, proposing their revival alongside alternative sources like rainwater harvesting to boost urban resilience and sustainability. It analyzes existing surface water management and the furrow network, identifying systemic inefficiencies and their impacts on hydrological dynamics. By analyzing existing frameworks and identifying inefficiencies and employing expert questionnaires, the study provides evidence-based recommendations for urban planners and policymakers. By advocating for the integration of blue-green infrastructure with current urban systems, this research aims to improve water management practices in Tehran, fostering a balanced approach that enhances environmental sustainability and the overall quality of life for its residents. This comprehensive framework aims to create a resilient urban future, blending historical wisdom with modern solutions. (Català) L’aigua sempre ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament urbà, especialment en zones amb recursos abundants. Millora els espais urbans, creant entorns memorables per als ciutadans. No obstant això, en el clima de l’Iran, la importància de l’aigua sovint s’ha ignorat en la planificació urbana moderna. Històricament, l’aigua ha donat forma a l’estructura i al significat de les ciutats iranianes, però avui la seva rellevància no es reconeix ni en la teoria ni en la pràctica. La ràpida urbanització ha provocat la pèrdua del paper de l’aigua en les infraestructures urbanes. És essencial reavaluar-ne el rol en les ciutats iranianes contemporànies, tant a nivell físic com conceptual, aprofitant les lliçons històriques com a fonts valuoses d’inspiració. Aquesta recerca estudia la integració d’infraestructures blau-verdes dins de la infraestructura urbana grisa de Teheran per afrontar els reptes de la gestió de l’aigua, com l’escassetat, la contaminació i la mala gestió dels recursos, agreujats per la urbanització accelerada. Posarà èmfasi en la rellevància històrica dels sistemes tradicionals, com els qanats, i proposarà la seva recuperació juntament amb fonts alternatives, com l’aprofitament de l’aigua de pluja, per reforçar la resiliència i la sostenibilitat urbanes. S’analitzarà la gestió actual de les aigües superficials i la xarxa de séquies, identificant-ne ineficiències sistèmiques i el seu impacte en la dinàmica hidrològica. Mitjançant l’anàlisi dels marcs existents, la identificació d’ineficiències i l’ús de qüestionaris a experts, l’estudi oferirà recomanacions basades en evidències per a urbanistes i responsables polítics. En defensar la integració d’infraestructures blau-verdes amb els sistemes urbans actuals, aquesta investigació pretén millorar les pràctiques de gestió de l’aigua a Teheran, fomentant un enfocament equilibrat que millori la sostenibilitat ambiental i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest marc integral té com a objectiu crear un futur urbà resilient, barrejant la saviesa històrica amb solucions modernes. (Español) El agua siempre ha desempeñado un papel crucial en el desarrollo urbano, especialmente en áreas con abundante suministro. Mejora los espacios urbanos, creando entornos memorables para los ciudadanos. Sin embargo, en el clima de Irán, la importancia del agua a menudo ha sido pasada por alto en la planificación urbana moderna. Históricamente, el agua ha moldeado la estructura y el significado de las ciudades iraníes, pero hoy su importancia no se reconoce ni en teoría ni en práctica. La rápida urbanización ha llevado a la pérdida del papel del agua en la infrae- structura urbana. Es esencial reevaluar el papel del agua en las ciudades iraníes contemporáneas, tanto física como conceptualmente, utilizando lecciones históricas como valiosos conocimientos. Esta investigación examina la integración de infraestructura azul-verde en la infraestructura gris urbana de Teherán para abordar los desafíos de gestión del agua, como la escasez, la contaminación y la gestión ineficiente de recursos, exacerbados por la rápida urbanización. Enfatiza la importancia histórica de los sistemas tradicionales como los Qanats y propone su revitalización junto a fuentes alternativas como la recolección de agua de lluvia para aumentar la resiliencia y sostenibilidad urbanas. Analiza los marcos existentes de gestión de aguas superficiales y la red de surcos, identificando ineficiencias sistémicas y sus impactos en la dinámica hidrológica. Mediante el análisis de los marcos existentes e identificación de ineficiencias y utilizando cuestionarios de expertos, el estudio proporciona recomendaciones basadas en evidencia para planificadores urbanos y responsables políticos. Al abogar por la integración de infraestructura azul-verde con los sistemas urbanos actuales, esta investigación busca mejorar las prácticas de gestión del agua en Teherán, fomentando un enfoque equilibrado que mejore la sostenibilidad ambiental y la calidad de vida general de sus residentes. Este marco integral tiene como objetivo crear un futuro urbano resiliente, combinando la sabiduría histórica con soluciones modernas.