Dietrich Bartels (1931-1983): un "clàssic modern" de la geografia alemana

Aquesta nota necrològica sobre el geògraf alemany, professor D. Bartels (1931–1983), té com a objectiu familiaritzar el lector català amb algunes de les seves principals aportacions, que constitueixen una font fonamental per a l’anàlisi de l’evolució de la geografia als països de parla alemanya en els darrers anys, tot i que, curiosament, no són gaire conegudes dins dels cercles geogràfics de parla hispànica.Cap a finals dels anys setanta, la geografia tradicional alemanya patia una doble crisi d’identitat, tant en l’àmbit científic com en l’educatiu. L’origen d’aquesta crisi es pot trobar, d’una banda, en la dificultat per abordar els problemes espacials de les societats industrials modernes des dels enfocaments epistemològics i metodològics del paradigma històric-geogràfic; i, d’altra banda, en la pèrdua alarmant de pes de la geografia dins del currículum escolar.L’obra de D. Bartels pot interpretar-se com un intent de dotar aquesta geografia d’una nova racionalitat científica -la neopositivista- que permetés a la comunitat geogràfica superar l’esmentada doble crisi, tot tenint en compte que el professor Bartels dedicà una atenció especial a l’àmbit de la recerca no educativa.La seva lliçó inaugural com a catedràtic, titulada «Sobre els fonaments teòrics i científics d’una Geographie des Menschen», es va estructurar en tres grans blocs, que anticipaven quines serien les seves principals preocupacions: l’exposició de les hipòtesis bàsiques del model de racionalitat neopositivista, la presentació del que considerava el mètode geogràfic, i el desenvolupament d’un concepte de «Geographie des Menschen» que situava clarament la disciplina dins l’àmbit de les ciències socials.El professor Bartels també dugué a terme una tasca important de difusió del treball dels geògrafs del món anglosaxó a la República Federal d’Alemanya. En aquest sentit, l’any 1970 fou especialment significatiu, per l’aparició del seu conegut article «Zwischen Theorie und Metatheorie» a la revista Geographische Rundschau i, en segon lloc, per la publicació, aquell mateix any, d’un llibre editat per Bartels amb la traducció al alemany d’escrits de reconeguts autors anglosaxons. Finalment, cal fer una breu referència a l’interès que mostrà pel món educatiu.