Les réseaux clandestins d’aide à l’Espagne républicaine en Catalogne du Nord, passages de volontaires et d’armes (1936-1939)

La comunicació es basa en les recerques efectuades en el marc de la redacció del Maitron (DBMOF i després DBMOS) així com en les que concerneixen la historia de la Cerdanya a l’Època contemporània. Aquestes recerques s’han fundat essencialment lligant caps a partir de les enquestes orals fetes inicialment entre el 1975 i el 1985, i, després, del 1996 fins avui dia. S’han complétât amb fonts escrites, sempre que ha estât possible. Tanmateix, el caràcter clandesti de les accions esmentades implicava évidemment la seva confidencialitat, per a resguardar-les tant com va ser possible de les curiositats dels serveis policíacs o secrets.L’ajuda clandestina a l’Espanya republicana des dels Pirineus Orientais (o Catalunya del Nord) no fou gens negligible. Mentre que la historiografia pei que fa per exemple als voluntaris francesos a les Brigades Internacionals ha destacat que el nombre de voluntaris nordcatalans en relació a la població del territori fou inferior al d’altres departaments francesos urbans i/o industrials, s’entén fàcilment que a un territori on estava ben implantai el Partit comunista, aquesta solidaritat amb l’Espanya republicana s’hagi manifestât amb accions militants diferents.En efecte, aquesta solidaritat concerneix en primer lloc els militants del Partit comunista, al qual el Front popular havia permès esdevenir realment el “partit dels camps rojos”. Els dirigents parisencs del PC i els de la Internacional comunista van trobar entre aquests militants uns homes disposats a ajudar d’amagat la lluita portada a l’Estat espanyol, en la perspectiva évident de reforçar els partits “germans”, és a dir el PCE i el PSUC.Les xarxes de passos clandestins de voluntaris disposais a allistar-se a les BI es beneficiaren de l’abnegació de reclutes nordcatalans. Dos grups aparegueren. El primer, coordinat pel militant sindicalista de Ribesaltes, Andreu Lacoste, era actiu al Rosselló i al Vallespir. S’obriren itineraris, de Cervera fins a Prats de Molló. Suposaven un lloc d’arribada a l’altra banda de la frontera, amb homes del PSUC, el partit comunista català fundat el juliol del 1936. Alguns d’aquests homes, com ara Francesc Dabouzy de Les Illes, o els militants ceretans, tornaran a activar aquests grups durant la Segona Guerra Mundial, fent passar cap a la Península els Evadés de France [Evadits de França], que volien continuar la guerra en la Resistència exterior. Des del Rosselló, també, el PC creà una xarxa clandestina de passos d’armes destinada a defugir les prohibicions previstes en el marc de la “no intervenció”. Hi intervingueren homes com Andreu Gendre, oriünd de Millars, coordinador principal d’aquestes xarxes (que també rebia correus de la IC) i Emili Dardenne de Ribesaltes, agent d’execució, zelós i eficaç, així com els germans Panchot de Cànoes. Aquestes xarxes rosselloneses estaven representades fins al Confient, a proximitat d’Oleta, on existia, via Mentet, un pas segur per l’alta muntanya. La secció conflentina també podia estar en contacte amb les xarxes comunistes de Cerdanya. Centrades a Sallagosa i la Guingueta d’Ix, comptaven amb l’ajuda d’agents tan discrets com eficaços, com Ramon Gaillarde, un pagès de Llo. Aquests cerdans acollien també voluntaris per a les BI que venien de Tolosa per la vall de l’Arieja. També feren passar armes o n’asseguraren la recepció durant les poques setmanes de la primavera del 1938 en les quais el govem francès aixecà les restriccions d’exportació imposades per l’acceptació inicial de la “no intervenció”. Fins al maig del 1937, els cerdans hagueren de contornar la vigilància dels militants de la FAI que controlaven Puigcerdà i la Cerdanya espanyola. Aquests cerdans estaven en contacte amb un militant expérimentat del PSUC de Ripoll, Josep Mas i Tió. Allà també els grups clandestins cerdans es tornaren a activar durant la Segona Guerra Mundial.Els comunistes no foren els únies que portaren ajuda als republicans ibèrics. Tingueren l’ajuda eficaç de militants de la SFIO o simpatitzants bastant nombrosos entre els ferroviaris, duaners o policies que treballaven en els pobles fronterers.L’estiu del 1936. hi havia també militants nordcatalans les simpaties dels quais anaven més aviat a l’extrema esquerra, al POUM, de fet. Aquest nucli, molt actiu, va reclutar militants per la major part procedents de l’Esquerra revolucionària, de la tendèneia de la SFIO animada principalment per Marceau Pivert. Aquests activistes, sovint valents i agosarats, es reunien al Continental Bar, plaça Aragó a Perpinyà. Van esforçar-se a portar armes i auxili en condicions a vegades estrafolàries... Recolzaren molt activament el POUM, esforçant-se després d’ajudar militants perseguits arran de la “il-legalització” del partit al maig del 1937. Es feren càrrec dels dirigents i militants del POUM durant la Retirada del febrer del 1939. Désignais com a traïdors pel PC que aplicava les directives d’una IC que considerava que el trotskisme suposat del POUM els tornava agents de Franco i d’Hitler, els seguia de molt a prop Andreu Marty, organitzador de les BI a Albacete i últim secretari de la IC, a qui la situació política del microcosmos nordcatalà interessava força.