« L’aide aux intellectuels catalans » : le Comité de Montpellier, entre Marseille et Perpignan

Davant de la desgràcia de les poblacions d’Espanya en l’últim període de la guerra civil i la Retirada, uns Francesos es mobilitzen per portar una ajuda humanitària. Grups es constitueixen, per xarxes de coneixences, per solidaritat professional o per afinitats ideològiques. Així intel·lectuals europeus aporten la seva ajuda als seus homòlegs espanyols. Felibres i altres defensors de la llengua d’Oc de França ajudaren també felibres, escriptors i artistes catalans. Aquesta ajuda tardana és limitada, ja que el moviment “d’Oc” és numèricament feble i la seva base social reduïda, si es compara a la dels moviments obrers per exemple. Nogensmenys testimonia concretament d’una “ fraternitat ” que va més enllà de l’evocació ritual de la “Coupo”.L’ajuda portada als Catalans tot primer respon a una exigència moral immediata. S’inscriu també en la història de les relacions entre intel·lectuals de les dues llengües, d’Oc i catalana d’ençà de Mistral. La iniciativa comença a Marsella i s’escampa, espontàniament o de manera concertada, en les principals viles meridionals i a Paris, mobilitzant les xarxes d’amics i d’associacions creades a l’entorn del Felibritge en els precedents decennis. El nostre estudi posarà l’accent sobre el Comitè Llenguadocià d’“Ajuda als intel·lectuals catalans”. Els principals protagonistes, el seu medi social i el seu cercle d’influència ; les activitats del comitè (crides en la premsa local, col·lectes, ajuda material i moral, intervencions per fer sortir els catalans dels camps, allotjament, iniciatives per la continuació de les activitats culturals dels exiliats...) ; el paper del comitè com a intermediari entre els refugiats i l’administració francesa ; les relacions entre el comitè de Montpeller i els de Marsella, Perpinyà i Tolosa ; els intel·lectuals socorreguts i el seu futur. L’estudi destacarà les especificitats del comitè llenguadocià a través de la personalitat dels seus animadors i del contingut de les seves crides en direcció de la població. Mostrarà també que l’ajuda als “rojos” per mitjà de la fraternitat occitano-catalana, ha obert una escletxa en les divisions ideològiques al Llenguadoc.