Les francs-maçons du Roussillon et du Bas-Languedoc et la Guerre d’Espagne

La implicació dels francmaçons dels Pirineus Orientals, de l’Aude i de l’Erau en les ajudes proveïdes als maçons espanyols durant la Retirada s’ha d’examinar en funció de la febla implantació de la francmaçoneria l’any 1936. A aquests tres departaments, 9 llotges funcionaven : 2 a Montpeller, Narbona i Perpinyà, 1 a Besiers i Carcassona. Aplegaven com a màxim 500 germans.Com van reaccionar davant dels desenvolupaments de la guerra civil ? Quins van ser els testimonis concrets de la seva solidaritat afirmada amb el règim republicà i amb els maçons víctimes del franquisme ? Tanmateix, abans de respondre aquestes preguntes, cal definir l’actitud oficial de les obediències.1) L’actitud oficial de les obediènciesEl 29 de juliol del 1936, el Gran Orient d’Espanya convida les obediències amigues a donar una ajuda moral i material als republicans en « lluita per a la pau, per a la justícia, i per a la llibertat dels pobles ». Reunit en Assemblea general el 21 de setembre del 1936, el Gran Orient de França confirma al món profà que « fa costat ideològicament als combatents de la democràcia ». La Gran Llotja de França va ser més matisada, conformant-se a condemnar « la guerra i les seves atrocitats ».Localment, però, els francmaçons ignoraven aquests matisos i es comprometeren sense reserva a favor de la República, primer durant la guerra, i després en l’acolliment dels refugiats.2) L’ajuda a la Repúblicaa) Els lliuraments de materialsEn contacte amb membres del gabinet de Pierre Cot, entre els quals Jean Moulin, uns francmaçons perpinyanesos participen als lliuraments clandestins de diverses materials destinats als republicans. Arriben a Perpinyà diverses camions precintats ; uns quants s’aparquen en un garatge del bulevard Clemenceau gestionat per un francmaçó. Els trasllats es fan després o bé per carretera o bé per ferrocarril, amb la complicitat de funcionaris de les Duanes i de la policia.b) Els socors als nensEl 18 de desembre del 1938, durant una trobada entre maçons espanyols i francesos, s’organitza l’acolliment de fills de maçons al camp de la Moresca (Portvendres) ; el projecte es concretarà tres mesos després en condicions diferents de les previstes inicialment.3) Els contactes entre francmaçons espanyols i francesosa) al si de les llotgesL’abril del 1937, la llotja Auguste Comte (Montpeller) es reuneix per a examinar, amb l’ajuda d’un germà vingut de Catalunya, « les causes històriques del conflicte militar espanyol ». A altres ciutats es fan conferències similars, animades per maçons espanyols.b) l’encontre de Perpinyà entre dignitaris espanyols i francesos (18 de desembre del 1938)A més del reforçament dels lligams entre obediències franceses i espanyoles, es van evocar les relacions entre el govern espanyol i la francmaçoneria. S’ha de destacar que Bernard Faÿ, encarregat pel govern de Vichy de la repressió antimaçònica, esmenta aquesta reunió el 1942, en un article dels Documents maçònics, en el qual subratlla que « entre els maçons de Perpinyà i els de Barcelona, la companyonia era fraternal i total ». Efectivament...4) L’organització dels socors a partir de finals de febrer del 1939El desembre del 1938, ja s’havia creat un comitè de socors de la maçoneria francesa als refugiats espanyols. Uns dies després, les dues llotges perpinyaneses es van reunir per a examinar les mesures a prendre per a l’allotjament dels maçons espanyols : en van rebre 1.100 en total (famílies no incloses). El camp de la Moresca es va obrir amb aquest objectiu. Però és a Saint-Bauzille-le-Putois (Erau) que Pierre Metge, director d’aquest centre de vacances i maçó d’una llotja de Narbona, va acollir la majoria de les famílies. Un informe dels Arxius de L’Erau ens dóna nombroses informacions sobre el funcionament d’aquest centre d’acolliment.Foren molts els maçons que decidiren emigrar als Estats Units i a Amèrica llatina : els seus germans francesos els ajudaren amb els tràmits.5) Després de la RetiradaEls maçons espanyols van crear dues llotges a Perpinyà : Llibertat (de parla catalana) i Republica española ; es dissoldran a finals dels anys quaranta, ja que nombrosos germans havien deixat la regió. Exilio, a Montpeller, continuà les seves activitats.Uns quants maçons retornaren a l’Estat espanyol arran de l’amnistia proclamada per Franco el 1950. Alguns foren perseguits davant del « Tribunal per a la repressió de la Francmaçoneria i del Comunisme », com ara Pedro Carrera Rey, membre de La Réunion des Amis choisis (Besiers), condemnat a 4 anys de presó.El 22 de febrer del 1950, la lògia Saint Jean des Arts protestarà contra aquesta repressió i demanarà que les obediències nord-americanes inter-vinguin prop del seu govern per a pressionar Franco.