La geografia i el estudi regional del món: reflexions a propòsit de dos obres recents

La publicació els darrers anys de la Geografía de la Sociedad Humana, dirigida pel professor Enric Lluch, i Espacios y Sociedades, dels professors Ricardo Méndez i Fernando Molinero, constitueix possiblement una prova de l‘existència d'un procés de renovació metodològica dels estudis regionals del món a la geografia espanyola. L'interès d'aquestes dues obres rau, a part del seu contingut (que no es tracta de jutjar aquí), en el fet que reflecteixen clarament molts dels corrents d'innovació que s'han succeït en els darrers vint-i-cinc o trenta anys no solament en la geografia sinó també en el conjunt de les ciències socials. En aquest article s'ha tractat de resseguir algunes de les grans línies d'aquesta renovació metodològica i epistemològica que es poden reconèixer tot al llarg d'aquestes obres, com són l'estudi de les relacions entre l'organització social, econòmica o política i l'organització de l'espai a escala planetària, però també a escala estatal o dels grans conjunts regionals. La publicació de la Geografía de la Sociedad Humana i de Espacios y Sociedades prova que l'enriquiment de les perspectives i els mètodes que van seguir a tres decennis d'innovacions en geografia permet avui d'emprendre l'estudi de l'espai mundial des d'unes bases noves. La construcció d'aquesta «nova» geografia regional del món, hereva de les geografies universals clàssiques, és una tasca important en la mesura que la millora del coneixement de les nostres societats i llurs espais constitueix possiblement una de les responsabilitats socials del geògraf.