Poètica del desig en l’obra de Vicent Andrés Estellés: comparativa amb Ausiàs March

El vincle entre les obres d’Ausiàs March i de Vicent Andrés Estellés és una de les constants que ha caracteritzat la poètica i l’estudi sobretot del darrer, perquè permet entendre les particularitats de la creació literària estellesiana. En primer lloc, l’article analitza la presència de March en els textos d’Estellés des del context històric i de les dades textuals, alhora que revisa la diversitat d’investigacions que han tractat aquesta relació entre dos referents de la poesia catalana d’èpoques diverses. En segon lloc, des d’una perspectiva comparada, es presenta com apareix el desig en les respectives obres i autors, però sobretot en l’obra d’Estellés. El desig en l’obra d’Ausiàs March es vincula a una pugna entre l’amor eròtic, carnal, i l’amor espiritual, d’elevació vers una puresa intel·lectual, pròpia del neoplatonisme que havia modificat els paràmetres del desig inicial —mutu, recíproc— de l’amor cortés medieval. En principi, en el cas d’Estellés, el desig s’associa a la impossibilitat, a l’ambigüitat i, fins i tot, a una força violenta, com s’exemplifica tot revisant alguns poemes representatius de la seua obra, com ara Llibre de meravelles, estretament vinculat a Ausiàs March i a altres referents medievals. Hi ha elements contemporanis en la seua poesia com el cinema, el context de repressió social i sexual, la consciència de les dificultats del llenguatge per a l’expressió poètica o la relació amb els espais comuns de la ciutat de València, que constitueixen ara el marc en què es desenvolupa la poesia d’Estellés. Gilles Deleuze o Marta Segarra han analitzat de manera especial com el desig esdevé un motor de la literatura, investigacions que fem servir a l’article com a referents teòrics. Arran del treball, es mostra, per tant, un jo poètic estellesià en crisi, en tensió pel desig de l’alteritat propi del subjecte contemporani. Així mateix, es conclou que la relació de March amb Estellés es dona també arran l’espai compartit, que forma part del rizoma de desig que constitueix la poesia estellesiana sobre la matèria eroticoamorosa: un objecte concret que constitueix un tot que es desitja més enllà del propi objecte fins i tot. Aquest itinerari de desig esdevé també nacional, tal com prendrà cos en l’obra marcada per la voluntat de canvi col·lectiu que és Mural del País Valencià.