L’explotació dels boscos pirinencs en època romana. Dades paleoambientals i històriques

En els darrers 25 anys els avenços en l’arqueologia de l’alta muntanya pirinenca han permès identificar un grup important de jaciments d’època romana al Pirineu català, així com començar a valorar el seu impacte en la transformació dels paisatges a partir de diferents registres paleoambientals. Aquests establiments pertanyen a cronologies força diferents, que van des de mitjans del segle II aC, és a dir, poc després de l’inici de la conquesta romana del NE Peninsular, fins a l’antiguitat tardana (segles V‑VI), de manera que tant la seva entitat com les seves funcions van anar canviant al llarg del temps. En aquest treball es presenta una síntesi d’aquestes formes d’ocupació dels espais d’alta muntanya al Pirineu oriental en època romana, incorporant una variable fins fa alguns anys poc valorada, com és l’impacte que aquesta presència va tenir en l’explotació dels boscos pirinencs; un impacte que va combinar‑se amb les dinàmiques climàtiques al llarg del període antic, donant lloc a fenòmens de gestió o de transformació dels paisatges força significatius.