"Romani cum commercio salis mutant Bergistanorum agrum"

El comerç de la sal, previsiblement, va ser bàsic en el desenvolupament econòmic de les comunitats de l’ager dels bergistans des que Marc Porti Cató pacificà el territori l’any 195 aC, en el període climàtic de l’Holocè tardà anomenat Òptim Climàtic Romà amb hiverns calorosos i humits. Extreta la sal a cel obert al límit sud‑oest d’aquest territori, els possibles camins romans que es documenten, se situen a l’alt Llobregat, entès aquest, com el territori d’est a oest dels quatre rius principals que neixen al Prepirineu central, és a dir, un ager centrat en el Llobregat, on a l’est hi ha la riera de Merlès i a l’oest l’Aigua d’Ora i el Cardener, tots tributaris del Llobregat. Aquestes vies previsiblement permetien el comerç de la sal vers la Cerdanya (Iulia Lívica), la Catalunya Nord i la conca del riu Ter que obre aquest comerç vers Gerunda, Emporiae, i pel Coll d’Ares travessar cap a Iliberis, Ruscino. Aquest comerç de Cardona cap a l’est, passant pel territori bergistà, eren de 2 a 3 jornades, i els traginers probablement tornaven amb mineral de ferro per les fargues del que ara coneixem com el nord de la Catalunya Central, una de les quals, està excavada i documentada al costat mateix d’un camí romà.