Cartografia diocesana a Espanya (1570-1900)

La representació de les divisions territorials suposa un eix central de la cartografia. Els mapes de les demarcacions pròpies de l’Església catòlica —diòcesis i províncies eclesiàstiques— constitueixen un subgènere força conreat a Europa. A Espanya, la cartografia diocesana va aportar peces d’extraordinari interès i qualitat. Aquesta modalitat va desenvolupar una iconografia religiosa específica. A més, nombrosos mapes diocesans van ser dibuixats per eclesiàstics o persones properes a la cúria. El mapa regional més antic d’Espanya, el Conventus Hispalensis de Jerónimo de Chaves (original c. 1570), correspon a l’arxidiòcesi de Sevilla. Des d’aleshores fins al 1900 (quan finalment es van publicar dos mapes de grans dimensions amb la demarcació eclesiàstica de tot Espanya), tenim notícia de 123 mapes de caràcter diocesà, dels quals només vuit fan referència al conjunt del país (i tres d’aquests són estrangers). En aquesta producció, cal destacar les aportacions del geògraf Tomás López i les de l’España sagrada.