Zygmunt Bauman i el retorn dels déus

En aquest text s’aborden els desenvolupaments que Zygmunt Bauman va formular sobre el genocidi modern, vinculant-los amb les seves últimes publicacions sobre la modernitat líquida. Per a això (1) s’explora la vigència de les hipòtesis centrals de Modernitat i holocaust, situant-les en el nostre context. Bauman considera que l’holocaust és l’arquetip dels genocidis moderns, que té com una de les seves condicions necessàries la producció de la distància moral. S’analitza el significat de la proximitat i el «rostre de l’altre» com a font de relacions morals presocietals. (2) Seguint les qüestions anteriors, s’han estudiat els problemes que impliquen el «rostre de l’altre» en el context de la modernitat líquida, especialment els referits als desafiaments dels fonamentalismes. (3) Després s’aborda el fenomen de la «religionització de la política» en oposició al laïcisme de la modernitat líquida i el seu impacte en la nostra comprensió de la llibertat i la seguretat. (4) Finalment, lligant les reflexions de Bauman amb les de Horkheimer i Adorno, s’analitza com el centre de la «religionització de la política» està constituït per la «por sagrada» a la mort i la negació de la contingència.