Dues noves "Ilíades" catalanes

La publicació en un mateix any de dues noves traduccions de la Ilíada homèrica al català, una en prosa rítmica i l’altra en vers, és en si mateixa un esdeveniment important. A més, aquestes dues traduccions es van fer seguint estratègies diferents, i també tenen una relació diferent amb la tradició que les va precedir. Una d’elles, la de Montserrat Ros, segueix la tradició noucentista, allunyada del català tant parlat com escrit d’avui dia, mentre que l’altra, de Pau Sabaté, cerca en aparença un model lingüístic més proper al gran públic. Ambdues afirmacions, però, són matisables. Així, la versió de Ros s’allunya de les maneres més tradicionals de transposició dels metres clàssics a la llengua catalana i juga amb la possibilitat d’una prosa rítmica que evoca la forma de l’original sense imitar-la estrictament. A més, parteix del lèxic i la fraseologia pròpies del noucentisme per construir un llenguatge accessible al lector actual. La de Sabaté, per la seva banda, experimenta amb un registre lingüístic que, malgrat la seva facilitat aparent, conté un fort element d’estrangerització, en tant que s’allunya de les formes que són més familiars per al típic lector català de clàssics grecs i llatins.