El carrer interior amb escala origen i identificació d'un tipus

La present tesis doctoral te el proposit de reconeixer una nova caracteristica tipologica de l'arquitectura moderna el tret mes significatiu de la qual es la conjuncio de dos elements arquitectonics de llar us: el carrer i l'escala. Abans pero d'entrar en la identificacio de la nova caracteristica tipologica s'indagaen cada un dels elements esmentats a fi d'estudiar-ne l'evolucio que ha permes ala fi el gest tipologic nou. El carer es un element urba la consolidacio del qual es perd en els origen de la historia. Les caracteristique d'aquest element per una banda de cami ide lloc per l'altreson les que van interessar a l'arquitectura post-industrial la qual justament va iniciar el proces de manllevament del carrer fins a incorporar-lo en el repertori dels elements manipulats per l'arquitectura moderna. Per medi de l'analisis de tres instans en el cami de la incorporacio del carrer veurem com a la fi aquest s'integra en l'arquitectura en les dues vessants mes significatives: les circulatories o de lligam intern i la de lloc o gressol per a la comunicacio i la informacio. <br/>Per l'altre banda s'indaga en l'escala que com a element te innombrales fesonomies de les que en un anex es posen en relleu algunes tals com: valors i conografics simbolics capacitats d'expresio literaries cinematografiques... . Pero a la fila que mes interessa des de la tesis doctoral es la capacitat articuladora. En el periode giedion anomena com a primera concepcio espacial de l'arquitectura en el que el tret mes significatiu es que l'espai es extern ja l'escala la desplega aquesta capacitat. Al llarg de la segona concepcio quan ja s'ha interioritzat l'espai tambe l'escala desplega aquesta capacitat alllarg d'un proces que s'inicia en l'epoca medieval que aconsegueix la plenitud en el barroci que en el tercer capitol es objecte d'un estudi acurat. Finalment es procedeixa la identificacio del nou tipus per medi de l'estudi de quinze projectes escollits dins del periode de l'arquitectura moderna i que cobreixen un espai que va des del pavello a paris de melnikov fins a la casa comunal a roma de a. Anselmi. L'estudi de cada un d'ells s'ha fet en les dues vessants: la grafica i la historiografica. Amb aquest ventall s'aconsegueix aillar del fet arquitectonic mes proxim al model els trets mes abstractes que permeten identificar el tipus. La definicio del qual es fa al llarg del sise capitol de les conclusiones.