Solucions per Cardona.Vol. 2, Entorns

El màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el tercer recull dels treballs realitzats per les estudiants, focalitzats a l’entorn no urbà de Cardona, àmbit constituït per les àrees agrícoles de Els Segalers, els entorns del riu Cardener amb el meandre sec, la vall salina, la mina, les colònies i el barri de la Coromina. Aquesta edició es desenvolupà entre el setembre de 2019 i l’octubre de 2020. Fou una edició que quedà afectada en el segon quadrimestre per les limitacions de l’obligat confinament de la COVID. Les primeres paraules són d’agraïment a tot l’alumnat per l’esforç que féu en l’etapa final dels seus projectes malgrat la duresa de les condicions de treball. Com s’esmentava a la introducció de les anteriors edicions, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. I aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori. Els entorns del nucli urbà de Cardona, on es centren els projectes d’aquesta edició, és una àrea de gran varietat paisatgística, amb traumes geològics, cicatrius, que marquen d’una manera important el caràcter d’aquest territori. Podríem parlar de dos caràcters clarament diferenciats: Per una banda l’àrea nord i est, dominada per les extensions de cultius, generalment de cereal, els boscos i el pas del riu Cardener, amb els vestigis de l’activitat industrial que en el llit fluvial es situava. I per l’altra, la part sud oest, un paisatge esculpit per l’activitat minera que a l’entorn de la Coromina, barri de ribera per excel·lència, s’instal·là, i sotmès al protagonisme de la vall salina, amb la presència del diapir d’estrat salí que tanta riquesa ha aportat al municipi. Així com en l’edició anterior les problemàtiques es centraven, generalitzant, en qüestions molt relacionades amb l’entorn urbà, problemàtiques de deteriorament del nucli antic, problemes d’accessibilitat i habitabilitat, relació amb el patrimoni material, en aquesta edició, tot i haver-hi respostes similars per a la Coromina, la problemàtica s’ha focalitzat més en el que podríem dir-ne ‘reparació paisatgística’, tant dels entorns agrícoles, com els miners i industrials. En molts casos l’objectiu és revertir l’abandonament. Potser signen un capítol a part les intervencions a les colònies de treballadors de la mina, especialment als Arquers, on diversos projectes tracten de donar-loshi un nou ús mitjançant mecanismes habitacionals de tot tipus, des del co-habitatge fins a les residències per a artistes, passant per la masoveria urbana. També el trauma del meandre sec ha preocupat, i es proposen mesures pel retorn del pas de l’aigua, o per la revaloració paisatgística d’aquest espai juntament amb el de la vall salina, un àmbit catalogat com a PEIN, que sembla que no aprofita els atributs que aquesta catalogació li podria significar. Molts dels projectes igualment han abordat la qüestió dels recorreguts saludables, o l’establiment i millora de senders, camins, passejos. També connexions, especialment entre la Coromina i el nucli de Cardona. Finalment, signen un capítol, també notable, els projectes que donen un nou ús a les indústries abandonades de la llera del riu, treballant amb sensibilitat la integració paisatgística alhora que la problemàtica de la inundabilitat. En conjunt, la suma de les dues edicions de Cardona proporciona al territori un extens i intens catàleg de solucions, propostes, gairebé totes factibles, que, enllaçant problemàtiques superposades, miren de donar resposta a les inquietuds, oportunitats, però també carències, d’aquest interessantíssim municipi.