Reading the Texts of the Anthropocene

Abstract Analyzing empirically the responses of undergraduate students to the short stories they read in an elective English course, this paper interrogates the effect of guided reading on students’ comprehension of the reading material and compares their initial responses to the texts with those given after the lecture. The instructor of the course prepared a syllabus that mostly includes stories of the Anthropocene, theoretically the last geological era which points to excessive human control of the ecosystem. It was observed that students’ lack of knowledge about the term caused them to miss the ecological concern of the stories and make textual analysis focusing mostly on thematic characteristics. Individual reading, reading after the lecture and discussions in class revealed that guided reading questions helped students familiarize with the concept and develop new perspectives during reading. They reread the texts with a new concern about ecological collapse, environmental ethics, as well as animal and plant rights. The ambiguity of the stories lies in the fact that they are neither stories of hope nor dystopian narratives, but rather texts that portray the individual as the responsible agent. Therefore, re-reading the texts of the Anthropocene with the help of guided reading questions enabled students to question their own responsibility in ecological collapse and to come up with new questions as to the steps to be taken. The use of guided reading questions also made it possible for the instructor to bridge the gap between scientific and literary accounts of the Anthropocene. Another positive outcome of the course was that the students were motivated to make ecocritical readings of classical narratives they were already familiar with in addition to readings of more recent stories.  Key words: Anthropocene, guided reading, ecocritical literature, non-human, active reading.    Resumen A través del análisis empírico de las respuestas del alumnado universitario a los cuentos cortos que leyó en un curso electivo de inglés, este documento interroga el efecto de la lectura guiada en la comprensión del material de lectura por parte de los estudiantes y compara sus respuestas iniciales a los textos con las dadas después de la clase. La profesora del curso preparó un plan de estudios que incluye principalmente historias del Antropoceno, teóricamente la última era geológica que señala el control excesivo de los humanos sobre el ecosistema. Se observó que la falta de conocimiento de los estudiantes sobre el término hizo que pasaran por alto la preocupación ambiental de las historias y realizaran un análisis textual centrado principalmente en las características temáticas. La lectura individual, la lectura después de la clase y las discusiones en clase revelaron que las preguntas de lectura guiada ayudaron al alumnado a familiarizarse con el concepto y a desarrollar nuevas perspectivas durante la lectura. Se volvió a leer los textos con una nueva preocupación por el colapso ecológico, la ética ambiental, así como por los derechos de los animales y las plantas. La ambigüedad de las historias radica en el hecho de que no son ni historias de esperanza ni narrativas distópicas, sino más bien textos que retratan al individuo como el agente responsable. Por lo tanto, volver a leer los textos del Antropoceno con la ayuda de preguntas de lectura guiada permitió a los estudiantes cuestionar su propia responsabilidad en el colapso ecológico y plantear nuevas preguntas sobre los pasos a seguir. El uso de preguntas de lectura guiada también permitió a la profesora cerrar la brecha entre los relatos científicos y literarios del Antropoceno. Otro resultado positivo del curso fue que el alumnado se sintió motivado para realizar lecturas ecocríticas de narrativas clásicas con las que ya estaban familiarizados, además de las lecturas de historias más recientes. Palabras clave: Antropoceno, lectura guiada, literatura ecocrítica, no-humano, lectura activa Resum A través de l'anàlisi empírica de les respostes d’estudiantat universitari als contes curts que van llegir en un curs electiu d'anglès, aquest document qüestiona l'efecte de la lectura guiada en la comprensió del material de lectura per part de l’alumnat i compara les seues respostes inicials als textos amb les donades després de la classe. La professora del curs va preparar un pla d'estudis que inclou principalment històries de l'Antropocé, teòricament l'última era geològica que apunta al control excessiu dels humans sobre l'ecosistema. Es va observar que la manca de coneixement dels estudiants sobre el terme va fer que passaren per alt la preocupació ambiental de les històries i realitzaren una anàlisi textual centrada principalment en les característiques temàtiques. La lectura individual, la lectura després de la classe i les discussions a classe van revelar que les preguntes de lectura guiada van ajudar l'estudiantat a familiaritzar-se amb el concepte i a desenvolupar noves perspectives durant la lectura. Es va tornar a llegir els textos amb una nova preocupació pel col·lapse ecològic, l'ètica ambiental, així com pels drets dels animals i les plantes. L'ambigüitat de les històries rau en el fet que no són ni històries d'esperança ni narratives distòpiques, sinó més prompte textos que retraten l'individu com a agent responsable. Per tant, tornar a llegir els textos de l'Antropocé amb l'ajuda de preguntes de lectura guiada va permetre a l’’alumnat qüestionar la seua pròpia responsabilitat en el col·lapse ecològic i plantejar noves preguntes sobre els passos a seguir. L'ús de preguntes de lectura guiada també va permetre a la professora tancar la bretxa entre els relats científics i literaris de l'Antropocé. Un altre resultat positiu del curs va ser que l'estudiantat es va sentir motivat per fer lectures ecocrítiques de narratives clàssiques amb les quals ja estaven familiaritzats, a més de les lectures de històries més recents. Paraules clau: Antropocé, lectura guiada, literatura ecocrítica, no-humà, lectura activa.