Search engine for discovering works of Art, research articles, and books related to Art and Culture
ShareThis
Javascript must be enabled to continue!

Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d’Anna Moner

View through CrossRef
Resum: Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d’Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l’ambientació històrica en el segle xviii, d’una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d’una altra. Estudiem els mecanismes a través dels quals l’autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista. A partir d’aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un símbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona la psicologia de la protagonista. Estudiarem el procés d’abjecció del personatge principal en relació al rebuig del propi cos i alhora a la instrumentalització d’aquest com a agent capaç de fer trontollar la concepció il·lustrada de la ciència com a mitjà de progrés.Paraules clau: corporeïtat, abjecció, psicologisme, novel·la gòtica, dissecció.Abstract: The main aim of this article is to analyse the novel Les mans de la deixebla by Anna Moner (2011) both as a novel through gothic narration and the historical environment of the XVIII century, and as the exponent of the corporeality’s representation. We study the mechanisms through which the author builds three complex characters that turn around the conflict generated by the abject nature of the main character’s body (Kristeva 2006). From this point on, we look to explore how the deformed hands become into a symbol that connects with the gothic tradition (Cornich and Sedgwick 2017). In this novel, the hands also play the role of a disruptive agent of the main character’s psychology. We will study the abjection process of the main character related to the rejection of the own body and, at the same time, to its instrumentalization as an agent capable of undermining the illustrated conception of science as a means of progress.Keywords: corporeality, abjection, psycologism, Gothic novel, dissection. 
Title: Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d’Anna Moner
Description:
Resum: Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d’Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l’ambientació històrica en el segle xviii, d’una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d’una altra.
Estudiem els mecanismes a través dels quals l’autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista.
A partir d’aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un símbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona la psicologia de la protagonista.
Estudiarem el procés d’abjecció del personatge principal en relació al rebuig del propi cos i alhora a la instrumentalització d’aquest com a agent capaç de fer trontollar la concepció il·lustrada de la ciència com a mitjà de progrés.
Paraules clau: corporeïtat, abjecció, psicologisme, novel·la gòtica, dissecció.
Abstract: The main aim of this article is to analyse the novel Les mans de la deixebla by Anna Moner (2011) both as a novel through gothic narration and the historical environment of the XVIII century, and as the exponent of the corporeality’s representation.
We study the mechanisms through which the author builds three complex characters that turn around the conflict generated by the abject nature of the main character’s body (Kristeva 2006).
From this point on, we look to explore how the deformed hands become into a symbol that connects with the gothic tradition (Cornich and Sedgwick 2017).
In this novel, the hands also play the role of a disruptive agent of the main character’s psychology.
We will study the abjection process of the main character related to the rejection of the own body and, at the same time, to its instrumentalization as an agent capable of undermining the illustrated conception of science as a means of progress.
Keywords: corporeality, abjection, psycologism, Gothic novel, dissection.
 .

Related Results

“Anna Christie,” Chris Christophersen, and dat ole davil Broadway
“Anna Christie,” Chris Christophersen, and dat ole davil Broadway
Abstract Many scholars have examined “Anna Christie” and its ending, frequently suggesting that the play functions well as a barometer of O'Neill's artistic growth a...
“Anna Christie,” Chris Christophersen, and dat ole davil Broadway
“Anna Christie,” Chris Christophersen, and dat ole davil Broadway
Abstract Many scholars have examined “Anna Christie” and its ending, frequently suggesting that the play functions well as a barometer of O'Neill's artistic growth a...
Anna Clyne The Seamstress, Barbican Hall, London; Anna Clyne This Lunar Beauty, Wigmore Hall, London
Anna Clyne The Seamstress, Barbican Hall, London; Anna Clyne This Lunar Beauty, Wigmore Hall, London
‘Old mythologies’ have been important for some time to Anna Clyne, and they come into play again in two of her most recent works: the violin concerto The Seamstress and her brief A...
“Burning Burning Burning Burning”: The Fire of The Waste Land in Anna Akhmatova’s Poem Without a Hero
“Burning Burning Burning Burning”: The Fire of The Waste Land in Anna Akhmatova’s Poem Without a Hero
"In 1940, when the flames of WWII were already devastating Europe and approaching the USSR, the Russian poet Anna Akhmatova (1889-1966) started what was to become her last major wo...
Els Nonell de Picasso
Els Nonell de Picasso
Picasso sempre va conservar tres dibuixos i una litografia d’Isidre Nonell, una informació desconeguda fins ara. De les quatre obres, dues són inèdites, una només es coneixia per u...
The Jesuit Patriarchate to the Preste: Between Religious Reform, Political Expansion and Colonial Adventure
The Jesuit Patriarchate to the Preste: Between Religious Reform, Political Expansion and Colonial Adventure
In this paper I analyse the reasons that lead Portugual to send a Jesuit Patriarch to Ethiopia. Such a mission represented a radical break from the tolerant attitude the Lusitans h...

Back to Top