A l’entorn del model de llengua de «Canigó» i els plantejaments lingüístics de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer treballava extraordinàriament les seves obres, tant des del punt de vista literari com lingüístic. N’hem conservat nombrosos autògrafs, amb versions en procés dels seus poemes. També ens consta que hi introduïa esmenes durant el procés d’impressió. A final de 1885 va fer arribar proves de Canigó a diverses personalitats. Hem conservat alguns dels comentaris i propostes de correcció que li va adreçar l’acadèmic i filòleg Josep Balari i Jovany. Són esmenes que cal relacionar amb el model de català acadèmic que Verdaguer buscava per a l’obra, atent a les raons filològiques i etimològiques, i també a la llengua dels clàssics que el precedien, medievals i moderns. De l’anàlisi dels canvis i les esmenes se n’extreuen algunes conclusions sobre el registre escrit que hi va usar, no sempre coincident amb el català parlat per Verdaguer, i igualment útils a l’hora d’establir-ne el text crític.