El subtext de Borges al «Rèquiem soviètic» de Pelevin

Tot i que l’obra de Viktor Pelevin conté nombroses referències a l’obra de Jorge Louis Borges, la influència d’aquest darrer sobre la primera resta gairebé inexplorada. En aquest article, intento una anàlisi comparativa del «Deutsches Requiem» (1946) de Borges i dos textos de la col·lecció de Pelevin de 2010 Pineapple Water for the Beautiful Lady: «The Anti-Aire Codes of Al-Ef-Es-Bee» i «Rèquiem soviètic». Començo amb una lectura atenta del text de Borges, argumentant que «Deutsches Requiem» sembla especialment preocupat per una crítica al llegat de l’estètica idealista alemanya del sublim en un moment històric concret: les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Això alinea Borges amb l’estètica de la postguerra de la Teoria Estètica de Theodor Adorno, que afirma que el «llegat del sublim és la negativitat no mitigada». Passant al text de Pelevin, ressegueixo els ressons formals, temàtics i estètics de la reformulació de Pelevin de les preocupacions de Borges en el període posterior a la Guerra Freda de principis del segle xxi. Argumento que, a diferència de Borges, el «Rèquiem» del qual és ambivalent amb el món de la postguerra, els textos de Pelevin es mantenen en última instància pessimistes i, en última instància, coincideixen amb l’afirmació d’Otto zur Linde que «el que importa és que la violència […] ara governa».