Comportamiento ético: identidad moral, atención moral y su papel en la construcción del liderazgo ético

(English) When a leader acts without ethics, the entire organization is shaken; when leadership is exercised with integrity, it inspires sustainable cultures and strengthens social trust. This doctoral thesis addresses the challenge of understanding how leaders perceive and enact their own ethical behavior, focusing on two fundamental internal drivers: moral identity and moral attentiveness. These factors, often invisible in everyday organizational discourse, distinguish formal leadership from authentic leadership capable of generating legitimacy, resilience, and commitment in complex contexts. The research is grounded in a clear diagnosis: financial scandals, corporate misconduct, and growing social demands for transparency have placed ethics at the center of the business agenda. However, most previous studies have examined ethical leadership from the perspective of subordinates or within Anglo-Saxon contexts, leaving aside the leader’s own viewpoint and the analysis of specific cultural realities such as the Spanish context. This is the gap that the thesis seeks to address. The study is developed in two phases. The first presents a bibliometric analysis and a systematic review of more than thirty years of scientific literature, identifying three theoretical pillars of ethical leadership: values-based theories, cognitive moral development theory, and social learning theory. This review highlights the fragmentation of existing approaches and the scarcity of empirical studies focused on leaders’ self-perceptions, as well as the need to incorporate variables such as gender, age, and hierarchical level. The second phase builds an empirical model applied to the Spanish context. To this end, the classic ethical leadership scale is psychometrically validated and adapted to leaders’ self-perceptions through exploratory and confirmatory factor analyses, reliability tests, and structural equation modeling. The process includes expert review, pilot testing, and the administration of questionnaires to a sample of managers from different sectors. The result is a robust, context-adapted scale that identifies three dimensions of self-perceived ethical leadership: integrative decision-making, the reinforcement of ethical behaviors, and the leader’s personal example as a role model. The findings show that moral identity and moral attentiveness significantly influence these dimensions, albeit in different ways. The internalization of moral identity predicts the integration of ethical principles into decision-making, while the symbolization of moral identity and reflective moral attentiveness explain the tendency to reinforce ethical behaviors. In addition, variables such as gender, age, managerial experience, and hierarchical position act as moderators, indicating that ethical leadership emerges through the interaction of personal and professional characteristics. Overall, this thesis demonstrates that ethical leadership is not an abstract code or a superficial discourse, but a practice rooted in the leader’s internal coherence, reflected in decision-making, and projected onto organizational culture, contributing to the development of more just and sustainable organizations. (Català) Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos. La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar. L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic. La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta. Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals. En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles. (Español) Cuando un líder actúa sin ética, la organización entera se tambalea; cuando lidera con integridad, inspira culturas sostenibles y fortalece la confianza social. Esta tesis doctoral aborda el reto de comprender cómo los líderes perciben y ejercen su propio comportamiento ético, poniendo el foco en dos motores internos fundamentales: la identidad moral y la atención moral. Estos rasgos, a menudo invisibles en el discurso cotidiano de las organizaciones, marcan la diferencia entre un liderazgo formal y un liderazgo auténtico, capaz de generar legitimidad, resiliencia y compromiso en contextos complejos. La investigación parte de un diagnóstico claro: los escándalos financieros, las malas prácticas corporativas y las crecientes exigencias sociales de transparencia han situado la ética en el centro de la agenda empresarial. Sin embargo, la mayoría de los estudios previos han analizado el liderazgo ético desde la perspectiva de los subordinados o en contextos anglosajones, dejando de lado la mirada del propio líder y el análisis de realidades culturales como la española. Esta es la brecha que la tesis pretende cerrar. El trabajo se desarrolla en dos fases. La primera presenta un análisis bibliométrico y una revisión sistemática de más de treinta años de literatura científica, que permite identificar tres pilares teóricos del liderazgo ético: las teorías basadas en valores, la teoría del desarrollo moral cognitivo y la teoría del aprendizaje social. Esta revisión pone de manifiesto la fragmentación de enfoques existentes y la escasez de estudios empíricos centrados en la autopercepción del líder, así como la necesidad de incorporar variables como el género, la edad o el nivel jerárquico. La segunda fase construye un modelo empírico aplicado al contexto español. Para ello, se valida y adapta psicométricamente la escala clásica de liderazgo ético a la autopercepción del líder mediante análisis factorial exploratorio y confirmatorio, pruebas de fiabilidad y modelos de ecuaciones estructurales. El proceso incluye la revisión por expertos, pruebas piloto y la aplicación de cuestionarios a una muestra de directivos de distintos sectores. Como resultado, se obtiene una escala sólida y adaptada al contexto que identifica tres dimensiones del liderazgo ético autopercibido: la toma de decisiones integradora, el refuerzo de los comportamientos éticos y el ejemplo personal del líder como modelo de conducta. Los hallazgos muestran que la identidad moral y la atención moral influyen de forma significativa en estas dimensiones, aunque de manera diferenciada. La internalización de la identidad moral predice la integración de principios éticos en la toma de decisiones, mientras que la simbolización de la identidad moral y la atención moral reflexiva explican la tendencia a reforzar comportamientos éticos. Además, variables como el género, la edad, la experiencia directiva o el rango jerárquico actúan como moderadoras, mostrando que el liderazgo ético se manifiesta en interacción con las características personales y profesionales del líder. En conjunto, esta tesis evidencia que el liderazgo ético no es un código abstracto ni un discurso superficial, sino una práctica que nace de la coherencia interna del líder, se manifiesta en sus decisiones y se proyecta en la cultura organizativa, contribuyendo a la construcción de organizaciones más justas y sostenibles.